Deliri a Montilivi (2-1)

El cel s’estava ennegrint. No estava jugant malament el Girona, però entre el futbol garrepa del València i l’atac desendreçat dels de Míchel, semblava que sortiria havia de sortir creu. Doncs no. Tampoc. Aquest equip té tanta fe i tanta confiança que ni en el pitjor escenari es rendeix. Tant és així que, després del gol d’Hugo Duro en una pífia de David López (m.56), l’equip es va posar seriós i va dir que ja n’hi havia prou. Amb Stuani, Dovbyk, Portu, Tsygankov i Savinho al camp, el Girona va començar a fer-se immens i immens i fins a convertir-se en un monstre a punt de devorar la presa. Alhora, el València s’empetitia, atemorit, fins a la mínima expressió i en sis minuts bojos (m.82 i m.86) entre Couto i Stuani van desembossar el partit. Dues accions calcades per la banda dreta del lateral brasiler van acabar amb dos gols de l’uruguaià, sempre fidel a la cita, que van fer desbordar l’eufòria a Montilivi. Bé, més que eufòria, el que es va viure en els darrers deu minuts de partit va ser deliri, perquè encara hi va haver temps perquè Savinho fes tercer en una gran jugada personal, invalidada per un fora de joc dubtosíssim de Portu en l’inici de la jugada. Era igual. Els tres punts es quedaven a Montilivi i la sensació amb què la gent se’n tornava cap a casa era de felicitat màxima. La mateixa que van deixar veure jugadors i tècnics en la pinya que van fer amb el 2-1 d’Stuani. 

Finalment, Dovbyk es va recuperar a temps i ha format part d’un onze titular que va tenir en David López l’altra novetat. El retorn del de Sant Cugat va fer que l’equip formés amb tres defenses en la sortida de la pilota, amb Èric Garcia al costat dret i amb Miguel Gutiérrez jugant ben lluny del lateral. Ben prometedors van ser els primers minuts de partit del Girona. El València va deixar ja des del servei de centre -un ciri sense sentit cap a l’àrea gironina- que renunciava a la pilota i que venia amb la intenció de robar i sortir ràpidament al contracop. Una primera arribada de Dovbyk i una possessió abismal feia fregar-se les mans als aficionats blanc-i-vermells. «Ens ho passarem bé», se sentia a l’estadi. No seria tan fàcil. La lesió de Yangel Herrera al cap de deu minuts del xiulet inicial va estroncar el bon començament de partit. Míchel va decantar-se per Pablo Torre per substituir el veneçolà. La interrupció no va anar gens bé al Girona a qui, sense Herrera, li va costar tornar a agafar el ritme i arribar amb perill. Quan ho feia, a més a més, queia sovint al parany del fora de joc d’un València que, va estar a punt de clavar un ensurt una transició que Fran Pérez per poc no finalitza amb gol.

El Girona estava avisat. Tot i la proposta garrepa futbolísticament, el València tenia armes per fer mal i, si podia, ho intentaria. Amb poca fluïdesa per les bandes, fins que Tsygankov no va començar a aparèixer no va tornar el perill. Dovbyk trobaria el camí del gol en una acció però, invalidada correctament per fora de joc. El davanter ucraïnès va tenir-ne una altra, de molt clara, que Mamardashvili va resoldre molt bé.

Yangel Herrera abandona el terreny de joc lesionat

A la represa, les coses semblava que es tornaven a encarar per als gironins. Míchel havia situat Savinho a la banda dreta i feia el que volia amb Yarek i dels seus peus en van néixer dues bones ocasions d’Aleix Garcia. El d’Ulldecona, tot i això, es va trobar amb la resposta espectacular d’un Mamardashvili immens. Sobretot la segona que va generar els «ohs» de Montilivi. Eren els millors minuts del partit de l’equip però una badada de David López, que es va adonar que tenia Hugo Duro a l’esquena, va acabar amb un 0-1 que ningú preveia.

El gol va deixar tocat el Girona durant uns quants minuts i fins i tot Foulquier podria haver fet més fonda la ferida. Afortunadament era Foulquier. Tot canviaria arran de l’entrada d’Stuani i Couto al camp. El retoc de Míchel va ser oli en un llum i entre tots dos es van encarregar de capgirar-ho. Dues accions calcades per la dreta del brasiler van acabar amb dos gols de l’uruguaià, el segon amb la col·laboració de Mosquera. La feina estava feta. Montilivi trontollava celebrant una victòria que, en ple deliri, encara hauria pogut ser més àmplia si el VAR no hagués invalidat el tercer -un golarro- a Savinho.

Recupera el minut a minut: