La prèvia del Girona-València: la fortuna de tornar a veure aquest equip

Quan la Lliga va començar el 12 d'agost, ningú, i ningú és ningú, s'hauria atrevit a vaticinar que el Girona realitzaria la temporada de somni que està fent. Però ara, tres mesos i mig després d'aquell inici, tothom és més o menys conscient que està vivint un curs que potser no tornarà a viure mai més. Són afortunats, els gironins i gironines, de poder ser presents en l'espectacle continuat que duu a terme el Girona de Míchel, colíder de la Lliga començat el mes de desembre. Una barbaritat accentuada amb la manera de comportar-se, dins i fora del camp. Aquest equip passarà a la història.

Per això, Montilivi tornarà a ser una caldera, sense seients buits i amb una ciutat sencera al costat d'un club de futbol que pretén recuperar la primera posició de Primera Divisió, encara que tan sols sigui per unes hores. El València, que fins no fa gaire aixecava títols, es presenta a l'estadi amb ganes de donar guerra (14 hores, DAZN). Però els blanc-i-vermells, insatisfets per naturalesa, desitgen que la setmana acabi bé després de l'empat amb l'Athletic amb la qual va començar. Un puntet que té sensacions positives, ja que, aconseguit el 6 de 6 a Pamplona i Vallecas, va ser l'estrena del Girona a la Lliga sentint-se un equip gran. Això ha provocat un canvi de paradigma, perquè ara cal gestionar més coses respecte a quan els ulls del futbol estatal no miraven cap a Montilivi. La resposta va ser bona perquè aquest vestidor no falla.

Dilluns no va ser-hi Artem Dovbyk, un dels noms propis del campionat amb els seus set gols i cinc assistències. Aquest migdia el futbolista és dubte, perquè ni tan sols ha completat un entrenament sencer amb el grup. El recanvi va ser i serà Cristhian Stuani, un corcó per als contraris. La resta de futbolistes seran els que l'afició ja se sap de memòria, començant per Gazzaniga a la porteria, que contra l'Athletic va estar excel·lent, i acabant per Savinho a l'extrem, un futbolista de fantasia que sempre que té la pilota als peus aconsegueix que passin coses. Imagineu com ha de ser el nivell d'aquest Girona, que un jugadoràs com David López ha d'esperar el seu torn a la banqueta, un cop recuperat d'una lesió que el va apartar de la titularitat.

Míchel: "Si Dovbyk no està al cent per cent, no jugarà"

Provisionalment, tot el que sigui puntuar contra el València, que arribarà amb les baixes de Gayà i Almeida i el dubte de Fran Pérez, provocarà que, un cop més, tothom pugui afegir una captura de pantalla en què el Girona estigui al capdamunt de la taula classificatòria. Una fita que no es pot normalitzar, encara que ja sigui habitual. El Madrid, que rep el Granada a les 18.30 hores, sentirà la pressió d'un vestidor gironí més que llest per continuar alterant el sentit comú d'una Lliga que no estava preparada per a una sacsejada com aquesta.

Perquè aquest migdia, rics de nosaltres, tornarem a veure jugar el millor Girona que s'ha vist mai. Un equip capaç de desafiar no només els gegants del futbol, sinó el seu propi destí. Que ningú no s'ho perdi perquè potser no es repetirà.

Subscriu-te per seguir llegint