300.000 euros: la xifra perquè jugui Pablo Torre

«No sé si estem en disposició de pagar els diners que el Barça demana perquè jugui Pablo Torre aquest cap de setmana», deia Míchel Sánchez minuts després que el Girona es classifiqués per als setzens de final de la Copa del Rei en el millor partit del mitjapunta càntabre amb la samarreta blanc-i-vermella. Torre, a diferència d'Èric Garcia, té una clàusula de la por fixada en el contracte de cessió signat a l'estiu, pel qual el club gironí, si el vol fer servir en el derbi català de demà, hauria de pagar 300.000 euros. Torre no serà a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. Garcia sí.

La morterada de calés que exigeix l'entitat blaugrana és excessiva per a l'economia gironina, un fet que provocarà un nou retoc en les previsions de Míchel Sánchez, que amb la lesió de Yangel Herrera contra el València va decidir endarrerir la posició d'Iván Martín i situar Torre al seu lloc. A Oriola, Torre, que fins ara tan sols havia jugat 201 minuts en la Lliga dividits en deu jornades (cap titularitat), va disputar els noranta minuts a molt bon to: va ser l'autor del 0-1 ben aviat i va participar en la construcció de tots els gols. També se'l va veure participatiu, i no només amb la pilota als peus, sinó sent dels primers a pressionar la sortida de pilota rival. Quan va tocar combinar, ho va fer amb criteri.

Marxarà en el mercat d'hivern?

Torre viu un moment del curs fonamental per esbrinar si el seu pas al Girona deixarà empremta o s'apagarà de manera inesperada. La poca participació amb la qual ha comptat fins ara tenia al Barça amb la mosca sota el nas. De fet, Bojan Krkic, que segueix la projecció dels cedits blaugranes, va avaluar la seva situació durant la darrera aturada de seleccions i el diagnòstic era força clar: si Torre continuava sense jugar a Montilivi, s'estudiaria la possibilitat de trencar el préstec durant el mercat d'hivern.

Sense voler-ho, Yangel Herrera pot tenir la clau de la continuïtat de Torre al Girona, perquè la seva baixa obre un nou escenari. Malgrat ocupar posicions diferents, el càntabre pot entrar de ple en la rotació del colíder de la Lliga, que en tan sols sis dies ha disputat més minuts que els que havia tingut fins ara. Contra el València van ser-ne 68 i a Oriola, 90. Amb la selecció espanyola sub-21, en canvi, Torre ha mantingut cert protagonisme. Sempre convocat per Santi Denia, ha disputat sis partits (dues titularitats), amb 241 minuts i dos gols.

300.000 euros, però, impediran que Torre pugui demostrar el seu potencial davant del seu club d'origen i l'entrenador que va obrir-li les portes a l'estiu perquè pogués sortir i fer un pas endavant. Una xifra abusiva que frenarà la seva línia ascendent, just quan el seu rendiment començava a créixer. Abans d'acabar l'any encara tindrà un parell d'oportunitats més, en els duels contra l'Alabès a l'estadi de Montilivi i al Benito Villamarín davant del Reial Betis.

Cristhian Stuani evita el desastre a la Copa (2-5)

Èric jugarà segur

Torre no, però Èric Garcia jugarà segur a Montjuïc. El central de Martorell serà un dels escollits per Míchel Sánchez, i ja va descansar en la Copa. Caldrà veure, però, de quina manera se les empesca el tècnic madrileny, perquè contra el València va situar Garcia en una línia de tres amb la possessió de la pilota, però com a lateral a la dreta quan tocava defensar. El sistema pot variar, ja que David López pot deixar el seu lloc a l'eix per situar-se a l'alçada d'Aleix Garcia al mig del camp davant la lesió de Yangel Herrera. Una posició que fins i tot pot ocupar el jugador cedit pel Barça.

D'aquesta manera, Míchel hauria d'apostar, sigui Arnau, sigui Yan Couto, per algú al lateral dret. Mentre el català va ser titular a Oriola, el brasiler, fonamental en el darrer partit de Lliga entrant com a revulsiu i servint les dues assistències de gol a Cristhian Stuani, també va ser suplent en la Copa, on va participar en la darrera mitja hora.

Aquest és el principal dubte de Míchel Sánchez, que no canviarà res més d'un onze que pràcticament tothom se sap de memòria. Sense Pablo Torre, però, el Girona perd una peça de fons d'armari que, segons com sigui l'escenari, i preveient el context en el qual es mourà el partit, amb el Barça deixant espais en defensa pel seu atreviment a l'hora d'atacar, hauria vingut molt bé.

Més encara, tenint en compte el partidàs del càntabre a Oriola. Un rendiment que dona esperança de cara al futur.

Subscriu-te per seguir llegint