Quique Cárcel: "Escoltar l'himne de la Champions a Montilivi sí que és un somni increïble"

Tothom coincideix que el que va protagonitzar el Girona a l'estadi Olímpic de Montjuïc, guanyant per golejada tot un Barcelona, actual campió de LaLiga, col·locant-se com a líder solitari del campionat, és més, sent el quart millor líder de la història a aquestes alçades del torneig, amb una distància ja de 7 punts amb el Barça i de12 punts amb la Real Societat (5è), que marca l'Europa League, significa un moment importantíssim en la història del club català, a qui molts ja comparen amb el sorprenent Leicester City anglès, guanyador de la Premier League al 2016.

“És evident que la cosa ha canviat”, ha assenyalat Quique Cárcel, director esportiu i arquitecte d'aquest fabulós, victoriós Girona, a Radio Marca aquesta mateixa matinada. “I ha canviat perquè es tracta d'un moment difícil de gestionar o, com a mínim, que se surt del nostre discurs inicial. Vam començar amb un discurs prudent, sensat, humil, coherent amb la nostra proposta però, ara, això comença a canviar i per què no somiar. És evident i no hem d'amagar-ho que sentir l'himne de la Champions a Montilivi és més que un somni, és un somni increïble”.

Canvi de xip Cárcel va reconèixer que quan l'equip es va posar líder a la sisena jornada ja va haver-hi qui li va explicar la història del Leicester. “Vam pensar-hi, però de seguida ens ho vam treure del cap perquè quedava i queda molta Lliga. Nosaltres no estem construïts per a alguna cosa així però, després, és inevitable que, quan veus l'equip remuntar com ha remuntat aquest any diversos resultats i, sobretot, quan el veus acabar el partit d'ahir davant tot un Barça de la manera que ho va fer, és normal que algú pensi que podem guanyar la Lliga. Però, insisteixo, aquí seguim pensant que aquest és un somni massa gran per a nosaltres”. Cárcel, que va recordar el suport que li va donar a Michel només perdre, fa temps, sí, un partit 1-3 davant el Huesca (“jugàvem estupendament, molt, molt bé, però no guanyàvem, tot i que jo confiava molt en la seva manera de treballar i entendre el futbol”), està convençut que “Xavi tirarà endavant el Barça, ja que té una gran plantilla i sap el que vol aconseguir; l'Atleti segueix sent el mateix ‘tapat’ de sempre, amb excel·lents jugadors tot i que, això sí, ha jugat algun que altre partit lluny del seu estil i què dir del Reial Madrid, que segueix guanyant tot i tenir molts lesionats, amb una plantilla i joc molt físic”.

Quan veus com juga l'equip, el veus remuntar partits difícils i acabar com va acabar a Montjuïc, tens dret a somiar

Quique Cárcel

— Director esportiu del Girona

Director esportiu del Girona

“Nosaltres, per què no reconèixer-ho, estem vivint un moment preciós, molt il·lusionant”, va seguir explicant Cárcel, “perquè acostar-nos a aquests equips des de la nostra modestia és alguna cosa preciosa i, com va dir Michel ahir, potser fins i tot exemplar per a la nostra Lliga i la resta de clubs espanyols que pot pensar, per què no, que amb treball tot arriba. I, sí, jo diria que estem vivint un somni massa gran per ser real. Però, repeteixo, el joc de l'equip davant del Barça et diu que tot és cert i molt bonic”.

L'arquitecte d'aquest inimaginable Girona ha reconegut que jugar la Champions la pròxima temporada “comença a ser alguna cosa creïble, alguna cosa que ens podíem imaginar i, per tant, no diré que hem de canviar el nostre discurs, però hauríem de començar a assumir que és possible, tal com està jugant l'equip, tal com estan responent els jugadors i, sobretot, els futbolistes que surten del banc com Stuani, Portu, Solis, Valery o Arnau, per citar només cinc d'ells”.

Aleix García es queda

Cárcel va fer broma amb la idea que Aleix García, que, abans de visitar Montjuïc, va comentar que li encantaria jugar al Barça, hagués canviat d'opinió. “La veritat és que en acabar el partit de Montjuïc li vaig preguntar si seguia pensant el mateix i, no, em va dir que es quedava”. I, en aquest sentit, Cárcel va recordar que en acabar la passada campanya se'n van anar Bueno, Castellanos, Riquelme i Romeu  (“el nostre jugador clau, el futbolista que feia millors als altres”), quatre dels seus millors jugadors i, tot i així, l'equip va trobar la manera de substituir-los i millorar. “Totes les peces que hem buscat han encaixat a les mil meravelles en el puzle de Michel, que ha sabut convertir-los en millors futbolistes i, sobretot, construir un equip que, fins i tot, li discuteix la possessió als grans, cosa molt, molt difícil de aconseguir”, va afegir el director esportiu del nou i flamant líder de LaLiga i la gran revelació del futbol europeu.