Aquest Girona ja és el millor de la història

L’equip de Míchel ha esparracat el sostre dels 51 punts de la temporada 2017-18 amb Machín i assoleix un dels objectius marcats pel madrileny

La Copa del Rei i entrar a Europa, els nous reptes de l’equip

Míchel i Dovbyk saluden l'afició diumenge després del triomf contra el Sevilla (5-1)

Míchel i Dovbyk saluden l'afició diumenge després del triomf contra el Sevilla (5-1) / Marc Martí Font

Marc Brugués

Marc Brugués

El somriure i la cara de felicitat de Míchel durant el partit contra el Sevilla (5-1) eren reveladors. El madrileny ja és una persona expressiva, que viu els partits intensament des de la banqueta i que sol celebrar els gols importants de manera molt efusiva. Diumenge però, les reaccions van ser un pèl diferents. Era un dia gran. No pas per certificar matemàticament la salvació, que ja fa temps que és una pantalla passada, ni tampoc per assegurar-se la classificació per jugar a Europa, no. Mentre el Girona es cruspia el Sevilla amb un altre partit deliciós, Míchel celebrava cada gol des de l’àrea tècnica amb un rostre de satisfacció indicatiu. N’era plenament conscient. En gaudia. «Ara sí, hem fet història!», deia en unes imatges del vestidor al final del partit emeses pels mitjans del club. L’equip s’enfilava als 52 punts i superava els 51 de la temporada 2017-18 amb Pablo Machín a la banqueta que, fins diumenge, eren el rècord del club a Primera Divisió. Perquè ara sí, aquest Girona 2023-24, el seu Girona, ja és el millor Girona de la història. I compte que perquè el millor de tot és que encara queden disset jornades i una apassionant eliminatòria de quarts de final de la Copa demà a Palma. Acabi com acabi, ens ho passarem bé. 

S’acaben els qualificatius per parlar del joc de l’equip. «Mel, festival, recital, obra d’art, orquestra filharmònica, regal...». Quan no fa màgia Savinho és el pitxitxi Dovbyk qui es menja els centrals s’atipa a fer gols. Si no, Portu entra esperitat amb tot des del darrere o Tsygankov treu la seva classe a passejar, mentre Iván Martín acarona i amaga la pilota al rival. En un altre lloc de l’escenari, Miguel Gutiérrez apareix per on vol amb tot un campió del món com Jesús Navas que l’intenta perseguir, sense èxit en una imatge que podria definir prou bé la diferència actual entre el Girona i el Sevilla. Una obra d’art on, evidentment, també hi té sempre un paper destacat l’artista resident Cristhian Stuani. I és que Montilivi s’ha transformat definitivament en un escenari on els millors artistes de la Lliga actuen i fan posar dempeus un públic entregat. 

«Aquesta plantilla es mereix tots els elogis possibles per la manera d’entrenar, el compromís, esforç i afició», piulava ahir a la tarda Míchel. El tècnic ha aconseguit fer d’aquest Girona un equip d’autor que serà recordat a la història passi el que passi. Un èxit que ha superat el de Machín en la temporada de l’estrena a Primera en què es van sumar 51 punts. Aquella xifra i la desena posició final semblaven irrepetibles. I més quan en la temporada següent el Girona no va poder aguantar la categoria i, amb 37 punts, va tornar a Segona. Després de dues decepcions consecutives, Míchel va impulsar l’equip a Primera i fer revifar els ànims d’una afició que col·leccionava a disgustos. 

A partir d’aquí, les alegries no s’han aturat. El curs passat el Girona va fregar la classificació per la Conference League i enguany, lidera frec-a-frec amb el Reial Madridla classificació de Primera quan ja s’ha superat l’equador de la Lliga. Encara més, els de Míchel són els màxims golejadors de la categoria amb 51 dianes per les 43 del Madrid, segon millor realitzador. Això sí, l’average general continua sent de +4 favorable als blancs. Entrar a Europa s’ha convertit des de fa moltes setmanes en el nou objectiu del Girona i molt malament ho hauria de fer l’equip per quedar-se fora de les competicions europees la temporada que ve. La Champions League és el gran somni, però també cal recordar que per a un club verge continentalment, jugar l’Europa League o la Conference també seria un bon premi. 

No s’acaben aquí els al·licients del segon tram de campionat, perquè l’equip té demà una autèntica final a Palma. Un caixa o faixa contra el Mallorca amb un bitllet per les semifinals de la Copa en joc. Un premi que seria històric per al Girona que, recordem, només ha arribat un cop als quarts de final i en va quedar eliminat. Ara, veu la Copa com una via ràpida per engreixar un any màgic.