De patir a l'aparcament d'un casament a gaudir del lideratge del Girona

No sap ubicar el lloc del casament. Ni tan sols qui es casava. Però recorda bé que el dia 30 d'agost del 2008 ell i el seu germà, en Pau, van suplicar les claus del cotxe als seus pares per anar a escoltar per la ràdio un partit contra el Celta de Vigo: el primer partit del Girona a Segona Divisió en 49 anys. «L'escena era així: tothom al casament, bevent, de festa, i nosaltres dos al cotxe, a l'aparcament, intentant saber què feia el Girona a través de la ràdio. Ara és molt fàcil: qualsevol nen agafaria el mòbil i es posaria el partit, però en aquella època escoltar un partit del Girona no era tan fàcil com ara», apunta Xevi Planas (Girona, 1997).

No va ser una cosa d'uns segons, sinó de molts minuts: tants que fins i tot creuen recordar que van haver d'engegar el cotxe perquè no es quedés sense bateria. Tenien deu anys, ell, i catorze, en Pau. En aquell Honda Civic platejat van sentir i cridar el gol de Jaume Durán al minut 63, el 0-1 definitiu. «Ara no sé com el vam celebrar, però sí pensar que havíem guanyat i no acabar-nos-ho de creure. Si ja se'ns feia estrany que el Girona pogués jugar contra un gran equip com el Celta imagina't què va ser poder guanyar», remarca Planas. Diu que ells dos van ser les dues persones més felices del casament. Més que els nuvis. Fossin qui fossin.

Només feia unes setmanes que s'havien fet socis, just després de l'ascens a Segona A. Van viure junts al camp el partit contra el Ceuta, la final del play-off, i tot seguit van demanar fer-se socis als seus pares. «Ells al principi no ho acabaven de veure clar. Al final van acceptar, però amb una condició: que no comprometria res. 'Si un dia tenim una altra cosa, no ho canviarem per anar a veure el Girona'. Ha set mentida: ho hem acabat canviant tot», diu Planas, que porta la promotora gironina La Tornada, que organitza els Concerts a Cegues.

Recorda la impotència que va sentir aquell curs per no poder tenir la samarreta del Girona: encara no se'n venien. «Era molt poc habitual ser del Girona. Els companys de classe eren del Barça, del Madrid o de l'Espanyol. Generalment del Barça», recorda. «I llavors hi havia aquella típica pregunta: 'Però de quin equip ets a part del Girona?' 'No, no, soc del Girona', responia. Em feia ràbia perquè als altres nens no els posaven problemes quan responien. Va costar molts anys. Avui ja es comença a entendre, però va costar molts anys que la gent no repreguntés quan li deies que eres del Girona», continua.

Portu: «Volem fer un any històric, però històric de veritat»

Aquella temporada 2008-2009 va ser la primera en molts sentits: també va ser la primera del Girona als videojocs. «Recordo començar a jugar amb el Girona i pensar: 'Hòstia, són massa dolents, però tant és, l'agafo igualment'», diu. «Recordo pujar el Girona a Primera i flipar. Ara passen coses que abans flipàvem quan les aconseguíem a la Play. Ara són reals. De fet, a la Play podies pujar a Primera, però guanyar una lliga era impossible fins i tot a la Play. No sé si mai ho havia pogut fer algú. El que estem vivint és increïble. Tot això era absolutament impensable», reflexiona Planas caminant fins al present.

Parla des de Galícia, encara: diumenge va viure en directe la victòria del Girona a Vigo contra el Celta (0-1). Amb el seu germà: «Li deia: 'Mira, just anem a l'estadi on fa quinze anys va començar tot'». Ja fa anys que l'Honda Civic platejat dels seus pares va morir, però aquell gol de Jaume Durán perviu a la memòria. Somia anar a Anfield o Old Trafford la temporada que ve, a través de la Lliga de Campions. I guanyar la lliga, tot i que admet que serà «difícil perquè el Madrid no perd mai. Però sí que el Girona ha quedat gairebé com l'únic rival que li pot guanyar la lliga al Madrid, si és que ara mateix li pot guanyar algú».

Aquest dissabte viurà el partit contra la Reial Societat a Montilivi, al seu seient de la primera fila del gol nord. Al costat del seu germà, com sempre.

Subscriu-te per seguir llegint