Europa pot apropar-se molt si el Girona derrota la Reial

Encara falta molt perquè s'acabi una temporada que el Girona voldria que fos infinita. Tot just som a la jornada 23, així que queden setze partits. El conjunt de Míchel, segon en la classificació, assaboreix cada setmana com si fos l'última, conscient que està vivint coses destinades a vestidors que res tenen a veure amb el de Montilivi. Aquí, amb el futbolí com a gran testimoni, sempre s'ha patit. Ja sigui per impagaments, per no descendir a la categoria que fos, o simplement sense motius, perquè formava part del dia a dia. Aquesta temporada, però, tot ha canviat. Focs artificials, jugadors que seran recordats i un entrenador madrileny que parla català. Tot sembla idíl·lic, des de la part alta de la classificació. Ho sembla perquè ho és. Perquè viure com els rics senta de meravella.

Abans de la gran batalla que lliuraran els dos principals candidats al títol de Lliga, el Reial Madrid i el Girona, el pròxim dissabte al Santiago Bernabéu, l'equip blanc-i-vermell rep aquesta nit la Reial Societat a l'estadi (21 hores, Movistar LaLiga). El bloc d'Imanol Alguacil, que, com el Girona, defensa un estil atractiu de joc, arriba amb moltes baixes a la cita i és un rival directe per al gran propòsit dels gironins, un cop oficialitzada la permanència: la que seria la primera classificació històrica per jugar competició europea. Ara com ara, la Reial ocupa la sisena posició, en zona d'Europa League. És a dinou punts del Girona. Això equival a set jornades de diferència. Vint-i-dos punts en cas que els tres d'avui es quedin a Montilivi. Europa s'aproparia més que mai si el Girona guanya.

Per fer-ho possible, Míchel, que fa setmanes que acumula maldecaps en la seva línia defensiva, podrà comptar amb els centrals Èric Garcia i Juanpe Ramírez. Apriori, el català farà parella amb Daley Blind, que haurà de vigilar, com Arnau, Couto o Yangel, que Gil Manzano no li ensenyi cap targeta o el partit a la capital l'hauran de seguir per televisió. Toquem fusta.

La resta dels escollits pel madrileny haurien de ser els habituals, perquè no és moment de fer rotacions ni donar descans. Gazzaniga; Couto, Èric, Blind, Miguel, Aleix, Yangel, Iván, Tsygankov, Savinho i Dovbyk. Amb l'interrogant de si Portu, que ha fet mèrits més que suficients per formar part dels titulars, repeteix presència després de marcar a Balaídos. Ja ho té, això, Míchel, que quan algú no falla sap premiar-lo. Així que no és gens descartable que el murcià repeteixi.

Míchel Sánchez: "Tan sols necessitem salut per aguantar fins a final de temporada"

Empat en la jornada 1

Els resultats li donen la raó, a l'entrenador blanc-i-vermell, que a la Lliga tan sols ha perdut un partit. Acumula catorze jornades sense perdre, el Girona, en un campionat que, precisament, va començar a Sant Sebastià. I no ho va fer gens bé, perquè al cap de cinc minuts, Kubo avançava a la Reial. I poc després, l'àrbitre xiulava un penal de Blind que podria haver significat el 2-0. El VAR, però, va anul·lar la decisió i a la segona part debutaria Dovbyk per sumar el primer punt del curs. Quin gran fitxatge, el de l'ucraïnès.

Si Míchel té més o menys clar qui sortirà d'inici, Imanol Alguacil presenta un reguitzell d'absències, tal com li ha passat en les darreres setmanes. L'esmentat Kubo té partit amb el Japó a la Copa Àsia, mentre que Traoré el té a la Copa Àfrica. A la infermeria hi té Aihen Muñoz, Aritz Elustondo, Carlos Fernández i Kieran Tierney, un fet que l'obliga a convocar a molts nanos del planter. A favor seu, apuntar que recupera Mikel Merino i Ander Barrenetxea.

En la Lliga, la dinàmica de la Reial Societat no és gens dolenta, perquè tan sols ha perdut un partit dels últims deu. I està classificat per a les semifinals de la Copa del Rei, on s'enfrontarà al Mallorca, l'equip que va eliminar el Girona de la competició. Aquest vespre, a Montilivi, un dels onzes que podria fer servir Alguacil és el format per Remiro; Odriozola o Aramburu, Zubeldia, Pacheco, Galán; Zubimendi, Merino, Brais; Becker, Sadiq i Oyarzabal. El dubte, doncs, estaria al lateral dret, on qui participi se les haurà de veure amb Savinho.

L'afició tornarà a respondre, ja que fa dies que es van esgotar totes les entrades. Un cop més, esclar. Perquè aquest és l'any en què el Girona l'està fent grossa de veritat. I el camí cal gaudir-lo. No cada dia s'està tan a prop de confirmar una classificació europea ni de jugar-se un títol de Lliga. Per a un equip com aquest, tan petit i humil, és gairebé un miracle. Malgrat que quan hi ha tanta feina (i bona) al darrere, de miracle res. És ben merescut.

Subscriu-te per seguir llegint