Els resultats de la segona volta humanitzen el Girona

Els de Míchel, que van acabar colíders la primera part del curs, són el novè millor equip de la categoria des que va començar el segon tram de Lliga amb tres triomfs, dos empats i tres derrotes

Couto, ajupit i decebut, al final del partit de diumenge a Palma (1-0)

Couto, ajupit i decebut, al final del partit de diumenge a Palma (1-0) / Cati Cladera/Efe

Marc Brugués

Marc Brugués

La derrota de diumenge a Palma (1-0) va deixar unes sensacions no gaire bones entre l’afició del Girona. Tampoc el vestidor en va sortir satisfet de l’actuació, malgrat que Míchel, en la conferència de premsa posterior, assegurés que el partit havia estat igualat i que el Mallorca no havia estat superior al Girona. Segurament té part de raó i el més just hauria estat un empat. Tanmateix, també és veritat que, a Palma, el Girona no va ser aquell visitant alegre i temible que devorava qualsevol rival i que comptava per victòries gairebé tots els desplaçaments. De fet, fa dies que no ho és. És greu doctor? Podria preguntar-se algú. No, és clar que no. L’equip és segon amb un coixí de nou punts respecte a l’Athletic, que marca la zona Champions. Una situació idíl·lica i envejada pels divuit equips que el Girona té per sota. Definit que entrar a la Lliga de Campions és objectiu clar d’aquí a final de temporada, toca fer un darrer esforç per assegurar el bitllet. Amb quatre victòries podria haver-n’hi prou. O potser menys. Això sí, caldrà fer-les. No serà tan fàcil. I més si l’equip és prou conscient de què es juga, tal com advertia Èric Garcia diumenge al vespre. «En les darreres tres sortides ens ha costat una mica competir amb els rivals. Sabíem què ens plantejaria el Mallorca. És quelcom que hem de millorar perquè estem lluitant per entrar a la Champions, i no pas per qualsevol altra cosa. L’equip, en això, ha de fer un pas endavant perquè si volem ser-hi, ens ho podem trobar l’any que ve». 

Els jugadors del Girona celebren un gol al Mallorca en el 5-3 a Montilivi de la primera volta

Els jugadors del Girona celebren un gol al Mallorca en el 5-3 a Montilivi de la primera volta / Aniol Resclosa

Les paraules d’Èric Garcia exterioritzen una sensació que és confirmada pels números de l’equip aquesta segona volta. Així, si el Girona va acabar la primera part del curs colíder amb quinze victòries, tres empats i una sola derrota, en els vuit partits que s’han disputat de la segona volta, els de Míchel han reduït les prestacions. Un fet lògic per a un equip que no estava cridat a estar tan amunt a l’estiu. Aquest segon tram de temporada, el Girona ha sumat tres victòries (Sevilla, Celta i Rayo Vallecano), dos empats (Almeria i Reial Societat) i tres derrotes (Madrid, Athletic Club i Mallorca). En qualsevol temporada, tothom estaria content per aquests números, però enguany venint d’una primera volta de pel·lícula poden arribar a semblar poca cosa. «Hem de saber què ens estem jugant, que és entrar a la Champions. Això ens ha de motivar encara més. La temporada és històrica i estem a prop d’aconseguir una fita molt complicada. Això ha de ser un punt extra de motivació», afegia Èric Garcia.