El partit on Paulo Gazzaniga es va donar a conèixer com a porter del Girona

El desastre a Almeria, tres dies abans, ho va precipitar tot. Paulo Gazzaniga va aterrar a Montilivi en l'últim sospir del mercat d'estiu del retorn a Primera, per fer competència a Juan Carlos, que va començar la Lliga com a titular, per desig de Míchel, que confiava en ell, un cop convertit en una de les claus de l'ascens. Però la cosa no va sortir com s'esperava i aquella tarda del 20 d'octubre, en què va encaixar tres gols en trenta-vuit minuts i el Girona va encadenar la cinquena jornada sense guanyar, va ser el detonant del canvi.

L'argentí, dit i fet, s'estrenaria el dia 23 a Montilivi, precisament contra l'Osasuna, rival dels gironins aquest dissabte (1-1). Gazzaniga no ho tenia fàcil, perquè necessitava generar confiança, esvair dubtes i aportar seguretat. Amb el temps ho va fer, esclar. Ja una setmana després del seu debut, al Bernabéu contra el Madrid, va ser fonamental amb intervencions de mèrit per sortir amb un puntàs (1-1).

7 partits seguits sense perdre van posar les bases del Girona de la permanència, que no s'entendria tampoc sense Gazzaniga sota els pals. El seu rendiment va ser tan bo, quatre porteries a zero incloses, que Míchel va demanar-lo en propietat aquest estiu. A més de rendiment, no va costar un euro perquè acabava contracte. Un gran negoci.

I aquest any, la consolidació, amb el Girona disparat en el segon lloc i amb perspectives europees. El porter blanc-i-vermell no ha encaixat gol en nou partits i per mèrits propis ha renovat fins al 2027. Però la seva història es va iniciar aquella tarda contra l'Osasuna a Montilivi.

«Mai hauríem pensat que el Girona ens donaria una jubilació així»

Subscriu-te per seguir llegint