«Mai hauríem pensat que el Girona ens donaria una jubilació així»

«La quantitat de missatges que he rebut és increïble. M'ha fet feliç això», admet amb un somriure i amb la veu mig ronca en Josep Aulet, nascut a Sant Sadurní de l'Heura l'any 1949 i establert a Sant Jordi Desvalls des de fa mitja vida. Ell i la seva dona, la Remei Boada (1950), s'han fet famosos aquesta setmana: el reportatge d'El Día Después (Movistar+) a les portes de Son Moix on expliquen els seus viatges seguint el Girona ja té més de 400.000 visualitzacions a X, abans Twitter. Van a tots els desplaçaments, siguin on siguin. Van començar el 2008, arran del retorn del club a Segona després de mig segle, i ja fa anys que no fallen mai. «Hem voltat per tot Espanya seguint el Girona», subratlla.

En Josep, soci blanc-i-vermell amb carnet a preferent, entra sempre al camp: «Quan marca un gol el Girona m'aixeco i crido». La Remei només alguns dies, casos aïllats: gairebé sempre es queda a fora, llegint, mirant botigues, passejant o fent una migdiada. El Girona clava la xinxeta al mapa i ell organitza el viatge. El futbol, tan estimat per ell i tan avorrit per ella, és una excusa per fer turisme, al punt de destí i pel camí. «Hi ha pobles i racons preciosos», remarca. Es van conèixer el 1968 a Flaçà i es van casar el 1975.

«Pobres de solemnitat»

«Jo vinc d'una família d'aquelles que abans se'n deien pobres de solemnitat. No teníem res. I gràcies a déu soc on soc i em puc permetre aquesta jubilació, voltar per aquí i per allà. I estic la mar de content. Això em fa feliç. M'agrada, gaudeixo com un camell voltant així. És que és acollonant. Ho he dit en primera persona, però és en plural. Gaudim molt», diu radiant. Té l'ordinador sobre la taula perquè ja està preparant el viatge a Getafe. Solen marxar els divendres i solen tornar l'endemà del partit.

Mentre la Remei és a comprar en Josep explica que només els han posat una multa, a Lugo. «Veure en directe els llocs que veus al mapa és molt, molt maco. No ens costaria res agafar un avió i pam, plantar-nos a Sevilla, a Cadis, a Vigo. Però a mi el que m'agrada és precisament el camí», recalca. Sempre condueix ell, un Mercedes. «Anant a Bilbao o tornant van caure els 400.000 quilòmetres. Amb el cotxe anterior n'havíem fet 800.000», recorda en Josep, alcalde de Sant Jordi Desvalls del 2015 al 2019. Coses de la vida: aquell BMW que havia voltat per tot Espanya va dir prou a Medinyà, a un quart d'hora de casa. Col·leccionen milers d'anècdotes i records especials.

Aleix Garcia: «No me’n penedeixo d’haver parlat bé del Barça, només del moment i les formes»

Cinc nets del Girona

Somriu amb el present, tan preciós. «No ens ho podíem pas imaginar tot això. És increïble. Era impensable. Inimaginable». «Em trec el barret amb en Míchel. El tinc en un pedestal. Es mereixeria un monument al mig de la plaça de cada poble», destaca. Presumeix de nets del Girona, cinc. Només deixa de somriure quan diu que viatjar per Europa valdrà molts diners. Però es torna a imposar l'optimisme, com l'estiu del 2019: la tristesa pel descens va ser tan gran que va dir que no tornaria a un camp de futbol, ni a Montilivi ni a enlloc. Però no ho va complir. Fins i tot es va comprar la samarreta de la nova temporada. Ara diu que vol la del curs que ve, per anar mudat per Europa. Vol que el primer partit de la Lliga de Campions sigui a Anglaterra. Contra l'Arsenal o, encara millor, el Liverpool. Perquè haurà canviat d'entrenador i el Girona tindria més números de guanyar.

Afegeix: «No m'hauria pensat mai que el Girona em faria tenir una jubilació com la que tinc. Hi ha qui em diu que estem bojos i que només fem que voltar, però és que ja tindrem temps de no sortir de casa. Li dic a la Remei: 'Mira bé el paisatge perquè potser és l'última vegada que el veiem'. A vegades penso si l'any que ve encara podrem. Crec que sí. Ens sentim la mar de bé i en forma per anar allà on sigui». «M'agradaria que el primer partit de la Champions fos a Liverpool, però també m'agradaria que fos a Suècia o a Noruega. Perquè no hi he anat mai», diu somiant. És una història d'amor, entre ell i el Girona i sobretot entre en Josep i la Remei.

Subscriu-te per seguir llegint