El Girona s'encomana a la màgia de Montilivi per curar tots els mals

En una temporada, tots els equips passen per alts-i-baixos. Encara que durant moltes jornades semblés impossible que el Girona pogués abaixar el llistó, al final també li ha arribat la mala ratxa. Si és que es pot parlar de mala ratxa, perquè l’equip és segon amb un coixí de nou punts respecte al cinquè. Això sí, després de les males sensacions a Palma, l’equip necessita vèncer l’Osasuna per retrobar-se i recuperar el somriure. El partit d’avui és d’aquells que serveixen per posar en context la temporada del Girona. En un exercici de memòria, rebobinem una mica més d’un any en el temps, fins a la darrera jornada de la temporada passada. El Girona visitava l’Osasuna en un partit en què, amb el permís de l’Athletic, qui guanyava es classificava per la Conference. Una fita històrica tant per als navarresos que tan sols havien estat sis cops a Europa com, sobretot per als gironins, verges continentalment. Va ser una setmana de bojos a Montilivi veient que tenien un objectiu impensable, inesperat i alhora llaminer, a noranta minuts. Al final, qui va somriure va ser l’Osasuna, que va celebrar la victòria (2-1) i la classificació amb una senyora festassa. El Girona tornava a casa amb la sensació d’haver tancat una magnífica temporada en el retorn a Primera i sense pensar que havia estat una oportunitat perduda. Ningú, absolutament, ningú s’imaginava el que vindria els mesos següents. La realitat, deu mesos després és que el Girona és un clar candidat a entrar no a la Conference ni a l’Europa League, sinó a la Champions. Per la seva banda, l’Osasuna, que va quedar eliminat a la prèvia de la Conference pel Bruges, somia fer un bon tram final de Lliga per vejam si hi ha sort i aspira a la plaça de Conference. Qui ho havia de dir.

Abans de donar per fet res, cal anar per feina i mirar d’estacar com més aviat millor aquest objectiu tan engrescador. El primer pas és aquest vespre davant un Osasuna a l’alça que ha sumat deu dels darrers dotze punts possibles. No està tan fi com tot l’any aquest Girona. S’ha humanitzat i ve de sumar quatre punts de quinze possibles. I tot i això, és segon. No serà fàcil, Míchel ho sap. També sap, encara que ni s’ho planteja, que no assolir el repte seria «un cop molt dur». Toca arremangar-se i tornar-s’hi a posar. Les sensacions a Palma (1-0) van ser agres. A Montilivi, tanmateix, és una altra història. Contra el Rayo va costar, però en una gran segona part, l’equip va retrobar-se per tornar a ser el de sempre (3-0). I això és el que tothom espera avui. Els problemes físics tornen a fer la guitza a Míchel, que avui no podrà comptar amb Yangel Herrera, Borja GarcíaToni Villa ni Artero. El veneçolà estarà entre quatre i sis setmanes de baixa per un problema al soli. 

Sense Herrera, Solís té números de repetir a l’onze. Això, si no endarrereix Iván Martín i fa entrar Portu o Pablo Torre a l’onze. O David López o Blind, ja recuperats, també podrien sortir d’inici. A la resta de l’onze no hi hauria d’haver gaires novetats i Dovbyk continuarà en punta d’atac per mirar de trencar la ratxa de sis partits sense marcar. 

Per la seva banda, l’Osasuna arriba sense els lesionats David García i Kike Barja, però amb Herrando, que s’ha recuperat a temps i, sobretot, amb l’amenaça d’un Ante Budimir, autor de quatre gols en quatre partits, en ratxa.