Nou himne: Quan s’ajunten la música i la passió pel Girona

Dos aficionats, Eduard Iborra i Manel Carbó, del grup EMIC, han llançat una nova cançó dedicada al club blanc-i-vermell que ja va sonar en l’últim partit a Montilivi contra l’Osasuna

Manel Carbó i Eduard Iborra, ahir a la botiga del Girona de la Rambla.

Manel Carbó i Eduard Iborra, ahir a la botiga del Girona de la Rambla. / MARC MARTÍ

Tatiana Pérez

Tatiana Pérez

De cop i volta, es va fer un silenci a Montilivi. Les converses i rialles dels aficionats es van aturar momentàniament per prestar atenció al que s’escoltava des de megafonia en la prèvia del darrer partit a l’estadi contra l’Osasuna (2-0). Una cançó que parlava del Girona? Era el nou himne oficiós -l’oficial és de Josep Thió i The Gruixut’s- que han llançat Eduard Iborra i Manel Carbó, dos seguidors de l’equip blanc-i-vermell, que somien en convertir la seva música en el tema de referència durant l’escalfament.

«El dia que vam gravar la veu, l’Eduard, que és tan i tan gironí, s’emocionava mentre cantava la cançó. El vaig haver de frenar per recordar-li que estava cantant, s’havia d’oblidar que era seguidor i relaxar-se. D’acord que sent el Girona, però a l’hora de gravar no l’havia de sentir tant (riu). No s’adonava que estava cridant», explica Carbó. És recent, però aquesta ha estat una de les moltes anècdotes que han viscut plegats els dos amics des que es van conèixer versionant cançons de Pink Floyd amb una colla. Es van entendre tan bé, que van decidir unir-se, malgrat que l’Eduard és de Santa Coloma de Farners i en Manel de Lloret de Mar i que cadascú té la seva feina, per formar el seu propi grup: EMIC (les sigles Eduard-Manel-Iborra-Carbó, «que sona a amic»). S’ho fan tot ells, l’Eduard compon amb la guitarra i en Manel produeix. «Som un 50-50. És guai perquè ens entenem a la perfecció. A vegades parlem tant que semblem parella», exclamen. Aquest mes han tret el primer tema, dedicat al Girona, que inclourà l’àlbum amb el qual es donaran a conèixer en el món de la música.

«Què més maco que fer una cançó d’una cosa que sents? Tot va anar molt ràpid. Li vaig dir a en Manel que al Girona li faltava una cançó actualitzada i la vam fer. Ens va sortir sola i ens va agradar de seguida quan la vam muntar. Al desembre ja la teníem acabada», comenta Iborra.

L’Eduard reconeix que «al principi ens feia respecte perquè el Girona ja té himne, però vam apostar per fer-ne un que fos tot el contrari: una cançó molt acústica i amb molt sentiment». «En Manel li va fotre canya a l’estudi (que s’ha creat a casa) perquè tingués més ritme. No hi havia dia que, ja fossin les deu o les dotze de la nit, m’enviés un missatge amb nous retocs. Encara que estigués al llit, em posava els cascos i ho debatíem al moment. Durant la setmana estem molt ocupats perquè cadascú té la seva empresa i també família, així que trèiem el temps d’on podíem», afegeix.

Va ser el pare de l’Eduard qui va fer arribar la nova cançó al club, el qual no va dubtar en posar-la a Montilivi. «Va ser una passada. Ens va fer molta il·lusió... Va ser una mica estrany escoltar-nos al camp. A vegades a la gent li pot costar acceptar un nou himne perquè ja en tens un al cap, però creiem que també enganxarà. No volem canviar l’himne oficial, per descomptat, però tant de bo pugui ser la cançó de l’escalfament i la gent la coregi algun dia», manifesta Iborra. El videoclip ja ha superat les 2.000 reproduccions a YouTube i els missatges de felicitació que han rebut aquests dies han estat nombrosos.

Sentiment per uns colors

Els EMIC han cuidat tots els detalls del nou tema blanc-i-vermell. «Ens hem inspirat en allò que passa al camp. Hi ha nanos que a mig partit es deixen la veu dient Girooooona, oe; hem posat aquest gest. També la mosca, perquè la Sisa és més moderna que l’himne, o l’alé, alé de quan la gent anima. El Girona s’està reconstruint perquè estan succeint moltes coses en poc temps i era una llàstima no posar-ho. La lletra és espontània i creiem que arribarà als seguidors», apunta l’Eduard.

Iborra i Carbó raonen que «si t’entens, ser dos és ideal»: «Quan hi ha un grup amb quatre o cinc membres, hi ha molts caps i moltes idees diferents. Uns que no tenen ganes de fer coses serioses, altres que tenen molta passió, però l’altre no té temps... Nosaltres hem trobat l’equilibri. El principal és passar-s’ho bé». És el seu secret. «Has de fer el que t’agrada, sense pensar mai en què dirà la gent. Som uns apassionats de la música i del Girona, per què no tenir una nova cançó per al repertori dels milers de seguidors que som?», insisteixen. «Guanyarem tots els partits a casa i jugarem a la Champions, segur. Tant de bo amb la nostra música», conclouen.

Subscriu-te per seguir llegint