La intrahistòria de la promesa de Míchel a Stuani

Parlar de Míchel a Girona és fer-ho del líder d’un equip que està fent història i que fa gaudir i somiar l’afició amb disputar la Champions League la temporada vinent. El que era una bogeria a l’estiu, de mica en mica es va convertir en utopia, per després passar a somni, més tard en repte i que ara ja és l’objectiu real del club. El tècnic ha guiat i guia el club a escriure les millors pàgines de la seva història per encetar, si tot va bé, el capítol d’Europa el curs entrant. En aquest sentit, amb la classificació per Europa imminent i el bitllet per a la Champions encarrilat -es tenen nou punts d’avantatge respecte al cinquè- Míchel es va atrevir diumenge passat a visualitzar ja el primer partit del Girona en competició contintental. El gol decisiu de Cristhian Stuanien l’afegit contra el Betis (3-2) va fer que Míchel li adjudiqués públicament braçalet de capità i titularitat en l’estrena europea de l’equip la temporada vinent. «Sé que en el primer partit que juguem a Europa, Stuani portarà el braçalet de capità», va deixar anar. 

El missatge a Stuani, a qui Míchel ja li havia avançat en la intimitat feia un temps, s’interpreta com un retorn cap a tot el rendiment, compromís i sacrifici de l’uruguaià tant aquest curs com en els anteriors. «Sempre he dit que és, segurament, el jugador més important de la història del Girona. Té un nivell competitiu i de líder màxim», afegia. D’aquí a l’estiu i al debut en competició europea poden passar moltíssimes coses, però Stuani, amb contracte fins al 2026, ja sap que té el braçalet a punt per a l’estrena europea. El charrúa és el màxim golejador de tota la història del Girona i el pal de paller del club des que hi va arribar el 2017. L’avalen 130 gols en 246 partits vestit de blanc-i-vermell. Míchel sempre ha remarcat i subratllat el paper dels jugadors veterans del vestidor. «Són el cor del Girona», es fa un tip de repetir. El valor de l’experiència i de conèixer l’entitat són un factor que no tenen els més nous i, en el cas d’Stuani és extra per tot el que ha aconseguit pel que fa a números. 

En aquest sentit, el gest que té previst Míchel, és el que va trobar a faltar durant la seva etapa com a jugador del Rayo Vallecano en la primera experiència del club madrileny a Europa la temporada 2000-01. No pas cap a ell, que era jove (tenia 25 anys), sinó cap al capità històric i llegenda del Rayo, Jesús Diego Cota, que va ser suplent d’entrada en l’estrena continental (Cpa de la UEFA) del club a Andorra contra el Constel·lació. Juande Ramos, el tècnic, el va deixar a la banqueta i no va poder lluir el braçalet de capità. «Coneixent-lo, estic convençut que la cosa va per aquí. Míchel és un cavaller i sap què pot significar per a Stuani ser el capità del primer partit del Girona a Europa», diu Cota. L’exdefensa del Rayo (1984-2002) revela que la seva no titularitat va ser un gest «molt lleig» de Juande Ramos. «Em vaig sentir decebut i traït. Ho havia jugat tot amb ell el curs anterior. Sóc de Vallecas i duia tot la vida al Rayo. Va semblar que fos fet amb mala fe i que me la tingués guardada per algun motiu», afegeix. El disgust de Cota se li’n va anar una mica amb el primer gol del Rayo. Míchel, també de la casa, no va dubtar a anar-se’n corrents a la banqueta per dedicar-li el 0-1, obra seva, el primer gol de la història del Rayo a Europa. «Que el niño vingués allà i me’l dediqués em va suposar una alegria i un alliberament després del trauma. No era qüestió de jugar uns minuts i prou, sinó sortir a la foto com a capità del primer partit del Rayo a la UEFA de la història. Míchel va entendre la mala gestió de Juande. Sabia què significava per mi i per això va venir cap a mi. És un detall que no se m’oblidarà mai de la vida». Cota, reclamat per l’afició, va entrar al camp a la segona part. «També va ser una alegria», recorda. 

Gairebé un quart de segle després, Cota veu un Míchel «madur» com a entrenador. «Ja no és cap promesa, sinó una realitat i un dels millors tècnics espanyols», subratlla. En aquest sentit, Cota destaca el canvi del Míchel jugador al Míchel entrenador. «Tenia un gran talent i molta qualitat, però sempre se li reclamava més personalitat. Ara al·lucino veient-lo a la banqueta com mana. M’agrada que tingui caràcter. Fins i tot l’han expulsat uns quants cops!», diu tot rient.