Un tastet perquè el Girona s'adapti a la Champions

Si els propòsits exigeixen somiar en gran, somiem en gran. El Girona disposa d'un aperitiu de Champions, pensant en les aventures que, si Déu vol, protagonitzarà la temporada vinent per la màxima competició europea. Perquè el partit d'aquest migdia al Cívitas Metropolitano contra l'Atlètic de Madrid (14 hores, DAZN), malgrat que els matalassers estiguin més ocupats pensant en el seu viatge de dimarts a Alemanya per veure's amb el Dortmund per un lloc a les semifinals del torneig per excel·lència, és una d'exigència terrible. Però com tants d'altres, i el Girona ja sap el que és guanyar el Madrid, el Barça i el mateix Atlètic, destrossat a Montilivi en l'inici del 2024 amb un 4-3 memorable. El golejador d'aquell dia en el temps de descompte, Iván Martín, no hi serà, per sanció. Tampoc Tsygankov, lesionat al soli. Però Míchel respira tranquil, perquè els seus llocs els ocuparan Portu, que es mantindrà a l'onze, Yangel Herrera, i Savinho, bentornat després de no ser partícip de la gran victòria contra el Betis abans que la Lliga es tornés a aturar, coses d'un calendari nefast pel que fa al sentit comú. David López, substituït aquella tarda per rampes, podrà ser titular amb normalitat.

Menció a part per a l'home més feliç de l'expedició blanc-i-vermella: Toni Villa torna a una convocatòria després de superar una lesió traumàtica produïda el 22 d'abril d'ara farà un any. El migcampista, peça polivalent, discreta i efectiva sota les ordres del madrileny, segur que aportarà una dosi addicional de motivació a un vestidor que aquesta jornada pot assegurar matemàticament la seva presència a Europa la temporada vinent. Depèn d'ell mateix, perquè amb un punt en fa prou.

Això sí, com diu Míchel, res a celebrar. El tècnic del Girona, que passarà a la història pel què i el com, ja no va celebrar la permanència a Primera, que a la ciutat hauria de ser motiu de dia festiu per a tothom perquè és una cosa grandiosa. Tampoc vol celebrar classificar-se ni per a la Conference League ni per a l'Europa League, arribi quan arribi. Míchel, el Girona i tothom només pensa en la Champions. Des d'una tercera posició inaudita, els gironins tenen un marge de set punts respecte a l'Atlètic i nou amb l'Athletic, de ressaca emocional i literal per la setmana de celebracions. És un dia propici per donar el cop definitiu, encara que l'equip no sàpiga què és guanyar en aquest estadi, tot i que Doumbia hi fes un gol decisiu. Tot plegat és increïble.

«El que estem vivint és increïble i volem acabar de fer-ho realitat»

Qui jugarà a l'Atlètic?

Per esbrinar l'onze dels de Simeone cal agafar escaire i cartabó, perquè hi ha molts interrogants, poques certeses i un partit dimarts contra el Dortmund que marca l'horitzó local. Segur que no hi són el sancionat Pablo Barrios ni els lesionats Memphis Depay i Thomas Lemar. I pel que diuen els entesos, respecte a l'enfrontament contra els alemanys de l'anada dels quarts repetiran el porter Oblak, el lateral dret Nahuel Molina, els migcampistes De Paul i Koke i el davanter Griezmann.

A partir d'aquí i sense donar res per fet, s'obren un ventall d'opcions. Si hi ha rotacions de veritat, haurien de jugar Savic, Hermoso, Reinildo, l'exGirona Riquelme, Saúl i Correa; en comptes de Witsel, Giménez, Azpilicueta, Lino, Llorente i Morata. Però també cal tenir en compte els apercebuts per sanció, que són diversos i Simeone els té presents perquè no poden badar o potser es queden sense el top-4: Griezmann, Koke, Llorente, Giménez, Savic i Paulista podrien perdre's el següent partit, en cas de groga.

Al Girona, tot això, li importa poc. Tan sols recorda que, si manté una mica la versió que ofereix a Montilivi, tindrà garanties més que suficients per treure un bon resultat després dels darrers desastres lluny de casa: són quatre derrotes seguides. El d'avui és un partit de Champions.

Subscriu-te per seguir llegint