Una festassa perquè el Girona deixi anar tota la felicitat

Va ser xiular el final del partit i deixar-se anar. Ja fa setmanes que els gironins han tingut petits tastets de festa. Aquella sorpresa el dia del Cadis, quan es va confirmar la Conference League. O la del Barça, la més bèstia de totes, quan fins i tot l'himne de la Champions va sonar per megafonia. Tots els futbolistes, sense excepció, han anat posant-se samarretes de celebració. Primer, una vermella en què es podia llegir 'Europa, ja som aquí. Forever. Dreaming' (Sempre. Somiant). Més endavant, la negra; on es commemora la històrica classificació per a la Lliga de Campions. Fins i tot, el Girona ha posat a la venda aquesta setmana una tercera samarreta, aquest cop de color blanc, on es fa immortal el llegat Territori Champions argumentant el futbol, la riquesa cultural, la riquesa gastronòmica, la Costa Brava i els Pirineus que hi ha al voltant d'un equip de futbol que, des d'aquest any, és molt més que això. A la part del darrere, nova picada d'ullet al Forever. Dreaming, seguit d'un We Are Tossuts bastant explicatiu. Ahir la van dur.

Després d'aquests indicis i amb la feina més que feta perquè superar el tercer lloc no era possible, tothom va deixar les correccions al marge i va disposar-se a cantar, ballar i el que fes falta. Montilivi, en un nou sold-out, va acompanyar els de Míchel a una nova data per recordar. Ja van tres festes seguides, amb el madrileny: la de l'ascens, la de la permanència a Primera i la continuada d'aquest últim mes. I per molts anys.

Sopa de Cabra va amenitzar l'espera dels veritables protagonistes, que van ser rebuts amb emotivitat per una gent que es rendeix als seus peus cada cop que fan una volta d'honor a un estadi que aquest curs ha fet rècord d'assistència amb 237.886 espectadors, una mitjana de 12.520 per partit.

Van sortir tots, inclosos els del filial i la Mosca Sisa. Llargues ovacions per als més estimats, esclar: Stuani, Portu, el pitxitxi Dovbyk o Savinho, Míchel a banda, que Montilivi va posar-se dempeus, com si fos el seu heroi.

L'obligació dels gironins de conservar en la memòria aquest Girona

«Ha estat increïble. Per mi, aquests jugadors són els millors que pot tenir un entrenador», deia el tècnic, entre ovacions i un català perfecte. «Fa una mica de pena que s'acabi. Però penseu que hem tocat sostre?», preguntava, rebent un nou com a resposta. «Jo tampoc. Europa, ja som aquí». Stuani s'animava i deia, també en català, que «Girona batega fort. El que hem viscut és històric i ara gaudirem del somni de la Champions». «Ara veig plorar de felicitat els que ploraven de dolor en els mals moments», va assegurar Portu.

Els focs artificials, la cirereta visual, i el We are the Champions van tancar l'última nit del Girona 2023-24. Una nit que tant de bo no hagués arribat mai, perquè aquest equip hauria de durar eternament. La festa continuarà demà, amb la rua programada i la traca final a la Copa. Cal gaudir-ho.

Subscriu-te per seguir llegint