L’afició del Girona s’endinsa en el cor de Montilivi

«Encara no podem dir res dels fitxatges, és molt aviat per poder confirmar alguna cosa», «Tant de bo aconseguim que Savinho continuï a la plantilla perquè és molt bon jugador» o «l’objectiu de la temporada que ve serà passar el màxim de fases possible a la Champions». No són les respostes de Míchel, però podrien colar perfectament. Les ha donat un jove aficionat del Girona des de la mateixa cadira on s’asseu el tècnic de Vallecas a la sala de premsa de Montilivi en l’estrena del nou tour per l’estadi. Una desena de seguidors blanc-i-vermells han gaudit aquesta tarda d’una experiència única per conèixer a fons les entranyes de la casa del Girona i descobrir com s’hi viu un dia de partit. Tot, durant aproximadament una hora de rellotge.

El conjunt gironí està oficialment de vacances, després de posar el punt final a una temporada de somni amb el tercer lloc a la lliga i la classificació a Europa, però a Montilivi no cessa l’activitat. A l’espera d’engegar les obres de remodelació de l’estadi per adequar-lo als requisits de la UEFA i poder acollir els partits de Champions, el Girona ha iniciat avui les noves visites guiades amb la col·laboració de Bstadium, una empresa especialitzada en tours pels estadis de màxim nivell i que també treballa amb clubs com el Barça, Madrid, Atlètic o Reial Societat. La idea és endinsar-se en el cor de Montilivi per entendre el funcionament de tot plegat.

El punt de partida de la visita ha sigut la zona mixta, on els jugadors acostumen a atendre als mitjans de comunicació quan acaben els partits. Allà s'ha deixat anar la pregunta del milió: «per què l’estadi es diu Montilivi?». «Pel barri», s’atrevien a contestar alguns. El nivell era fàcil, ja que es tractava de trencar el gel per gaudir d’una bona estona plegats.

El primer ha sigut posar en situació als assistents: des de la fundació del club l’any 1930 a la inauguració de l’estadi de Montilivi el 1970, on s’hi han viscut moments per a la història com l’ascens a Segona A la temporada 2007-08, les finals del play-off perdudes o les victòries, ja a Primera Divisió, contra equips com el Barça o el Madrid. Tot seguir, s'ha pogut veure un vídeo a la sala de premsa carregat de moments que posaven la pell de gallina com el que es va viure des de l’Heliodoro Rodríguez López el dia que el Girona va tornar a pujar a la màxima categoria del futbol estatal.

Un dels indrets més esperats ha sigut la visita als vestuaris. El que cridava més l’atenció era el de l’equip de Míchel, on els aficionats han pogut seure als cubicles dels jugadors. Als llocs de Dovbyk, Tsygankov, Savinho, Stuani o Blind, per descomptat, hi ha caigut més d’una fotografia per al record. Tanmateix, al vestuari visitant hi havia preparada una sorpresa amb la col·lecció de samarretes de rivals que han passat per Girona. L’últim en deixar-la va ser Gerard Moreno (Vila-real), la qual es va afegir a la d’Iñaki Williams (Athletic), Touré Yaya (quan jugava al Manchester City)...

En la pell d’un jugador

Un cop fet tot el recorregut, havent passat per la llotja presidencial, ha sigut el moment de saltar al terreny de joc. Allà, a part de poder comprovar que els seients de la banqueta són molt «còmodes», els aficionats del Girona han tingut l’oportunitat de posar-se en la pell dels jugadors i saber què veuen quan són a la gespa gràcies a unes ulleres de realitat virtual.

Potser el Girona no té encara vitrines amb grans trofeus, però sí història i un munt de sorpreses per descobrir.

«L'aturada a Ponferrada és la que tinc més present de totes»

Subscriu-te per seguir llegint