Sant Feliu de Guíxols és un nom acotat a una badia on s'ajunten els darrers contraforts de les Gavarres i les primeres pedres de la serra de l'Ardenya. Un passeig marítim dibuixa la seva base urbana, prou retirat de primera línia de platja per a impedir que els edificis més alts facin ombra als banyistes, però potser el mèrit principal d'aquesta població rau precisament en el fet d'haver sabut conservar relativament la seva identitat com a poble.
Igual que Palamós, Cassà i Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols visqué els anys gloriosos de la indústria surera. Durant més de setanta anys va estar comunicat directament amb Girona per una línia de ferrocarril i el seu port fou durant molt de temps el més important de la costa. Els ganxons recorden, amb una discreta làpida a Sant Elm, que Ferran Agulló -fill il·lustre de la vila- batejà la costa amb l'adjectiu de «Brava», però mai s'ho han cregut al peu de la lletra, perquè, en el fons, intueixen que hi ha vida més enllà del turisme i alguns fins i tot saben que tot el que s'enterra sota una llosa de formigó no tornarà mai més a la vida.
Situat en l'extrem més remot de la comarca, els ganxons, malgrat tot, se senten orgullosos de ser empordanesos i d'haver contribuït al patrimoni col·lectiu amb el geni sardanista de Juli Garreta, la finesa de la ploma d' Agustí Calvet «Gaziel» i l'enginy del dibuix de Narcís Masferrer «Narmas». Sant Feliu també va aportar la responsabilitat política d'un president de la Generalitat a l'exili, Josep Irla, i va tenir la sort de comptar amb un alcalde - Josep Vicente- que, en uns anys decisius, va saber injectar una dosi important d'honradesa en la vida municipal.
Feliu de Girona, també dit Fèlix o Feliu l'Africà, fou un cristià que va patir martiri a la ciutat dels quatre rius, del qual sobrevisqué miraculosament i després també a la platja que porta el seu nom, i sobrevisqué de nou. Els ganxons de tant en tant encara ho recorden cantant uns goigs que diuen: Des dels Guíxols sou llançat / al mar, amb una gran mola. / Un àngel des del cel vola / i a la platja us ha portat. Seguint l'exemple del seu patró, Sant Feliu de Guíxols intenta sobreviure al fat de la Costa Brava.
