08 de març de 2019
08.03.2019

L'assistència al Fòrum de Residus de Girona creix un 31% en la seva tercera edició

La fira ha acollit durant tres dies a 1.300 persones en un esdeveniment enfocat en la taxa justa

08.03.2019 | 17:13
L´assistència al Fòrum de Residus de Girona creix un 31% en la seva tercera edició

La tercera edició del Fòrum Internacional de Residus #wasteinprogress tanca avui a Fira de Girona amb un increment de públic del 31%, situant-se a les 1.300 persones. Després de tres dies d'activitat on s'ha tractat la inclusió de la tecnologia en la recollida selectiva amb pagament per generació dels residus. Un total de nou casos d'èxit de ciutats i regions del món han explicat com han introduït el concepte de justícia econòmica per incentivar la correcta separació de residus i que, de mitjana, superen el 60% del reciclatge.

Coralí Cunyat, directora de Fira de Girona, ha destacat en el darrer dia de congrés «l'èxit absolut del #wasteinprogress". "El tema que es plantejava aquest any ha estat d'alta qualitat i molt encertat en el calendari, ja que és un moment on els ajuntaments s'han de plantejar les noves polítiques. Hem arribat a les 27 empreses, que representa un 28% més que l'any passat", ha explicat Cunyat. També ha afegit que aquesta tercera edició ha estat «sense cap dubte, la millor de totes, per participació d'empreses i assistents internacionals. El creixement ha estat considerable pel tema i per la qualitat dels ponents».

La directora de Fira de Girona ha subratllat que «el perfil de gent que ens ve és molt tècnic i concret» i també ha posat èmfasi en la importància dels workshops, l'Innovation Lab -que s'estrenava- i els tallers de l'Agència de Catalana de Residus i d'Ecoembes. "Hi ha assistents que han vingut en les tres edicions i ens expliquen les millores de les polítiques que han implantat des de la primera edició. Posem de manifest la utilitat del congrés, aquest era l'objectiu quan vam començar», ha explicat.

El #wasteinprogress, organitzat per l'Ajuntament de Girona i Fira de Girona, ha batut el seu rècord d'assistència amb públic català, de la resta de l'Estat Espanyol i de països com Bèlgica, França, Itàlia, Noruega, Grècia i Andorra. L'esdeveniment ha comptat amb casos d'èxit mundial de ciutats i regions de Seattle (Estats Units), Vall d'Aosta (Itàlia), Estíria (Àustria)Grand Besançon (França), Twente Milieu (Holanda), Leipzig (Alemanya), AES Bord na Móna (Irlanda), Berna (Suïssa) i Vèneto (Itàlia).

Els casos d'Irlanda, Suïssa i Vèneto

En la jornada d'aquest divendres s'han tractat els casos d'Irlanda, Suïssa i Vèneto. En el model d'AES Bord na Móna, la legislació irlandesa obliga a la implantació de sistemes de pagament per generació a tot el país, amb la peculiaritat del model irlandès, on la recollida es gestiona mitjançant contractes i pagament directe entre particulars i empreses privades. John MacNamara, cap d'assumptes legislatius d'AES Bord na Móna, ha explicat que el mercat s'autoregula i si una empresa infla el preu, apareix un altre competidor i, pel client, és bastant fàcil canviar de proveïdor. En aquest sentit, la competitivitat entre empreses de recollida ha fet evolucionar les modalitats i l'oferta de diferents tipologies de taxa de residus de manera única.

Cornelia Kissling, directora tècnica i de projectes del departament de gestió de residus de l'Ajuntament de Berna, ha explicat que la seva política de residus és el model de recollida a les ciutats suïsses amb el famós model mixt de recollida de borsa homologada-taxa de fracció resta i paper i cartró porta a porta i àrees de contenidors disseminades per a les altres fraccions. En el seu cas, tenen dos grans centres que s'encarreguen de la gestió de residus voluminosos, que genera el 46% del total, una xifra elevada perquè aquest punt de recollida no l'utilitza només gent de Berna, sinó també de les rodalies.

Marco Mattiello, responsable de relacions internacionals de Contarina SpA, de Vèneto, ha comentat que de la mà de l'empresa pública de recollida de residus del qual forma part, han aconseguit que la mitjana per a la fracció resta sigui igual o inferior a 50 kg per persona i any. El seu índex de recollida selectiva puja fins al 85%, s'han marcat la fita d'arribar al 96,7% pel 2022 i ha subratllat que la clau del seu èxit és la responsabilitat dels ciutadans, alcaldes i institucions. Per a Mattiello, per obtenir aquestes xifres s'ha de mantenir un nivell d'atenció molt alt i, més que invertir en tecnologia, la clau és conscienciar a les persones.

Mirant cap a la propera edició

Paral·lelament a les explicacions dels nou casos d'èxit mundial, el #wasteinprogress ha seguit apostant pels workshops i, com a novetat, s'ha instaurat l'Innovation Lab. Els workshops han obert un espai de debat i treball per exposar i resoldre problemes concrets que afecten el nostre territori, com la inclusió de la tecnologia en el servei de recollida porta a porta i en el control d'accés a contenidors, el fet d'implantar sistemes de pagament per generació o només de control per millorar els resultats i la reducció de la generació de residus i la protecció de dades en la identificació dels usuaris.

El laboratori tecnològic Innovation Lab, que agafava el relleu del Fòrum Innovació, ha donat a conèixer les últimes innovacions en matèria de residus amb casos internacionals que han girat al voltant de la identificació d'usuaris i del control d'accés a contenidors com a eina principal per al pagament per generació; la recompensa de bones pràctiques en reciclatge a través de contenidors intel·ligents i les plataformes per al pagament per generació domèstica i comercial i la seva protecció de dades.

El certamen gironí ha mantingut l'aposta per ser un punt de trobada professional, amb la presència d'empreses que poden acompanyar les administracions en el procés de millora de la gestió de residus. S'ha tornat a dirigir, sobretot, a personal tècnic, càrrecs electes i empreses de serveis i professionals, i ha seguit com a aparador de projectes d'innovació empresarial i com a espai de connexió entre els sectors públic i privat.

Segons els experts, actualment la ràtio de recollida selectiva al país està estancada i se situa al voltant del 40%, una xifra encara lluny de la legislació europea que aposta per arribar al 50% l'any 2020 i al 65% l'any 2035. Per a incentivar el reciclatge una de les mesures que es vol estendre és que, qui recicli, pagui menys, a través de la taxa justa, un sistema de pagament per generació en la taxa d'escombraries municipals que fa que aquells ciutadans que generen menys residus i reciclen més veuen com es redueix la taxa que paguen anualment.

L'objectiu del congrés és que el sector continuï veient el Fòrum de Residus com una gran oportunitat per obtenir coneixement i posar en comú experiències internacionals. En les dues anteriors edicions es va tractar la recollida de residus en regions turístiques i grans esdeveniments i en ciutats del món que obtenen resultats de reciclatge superiors al 50% i, per a la propera edició, explica Coralí Cunyat, «el repte és trobar un tema igual de potent o més de les edicions que hem acollit».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook