28 de novembre de 2020
28.11.2020
Diari de Girona

«Quan dorms al carrer, no dorms»

Càritas Jove ha volgut posar rostre i donar veu a totes aquestes persones a través del documental «Batecs de carrer»

28.11.2020 | 00:32
En Lluís, un dels testimonis del documental.

El confinament per la pandèmia de la covid-19 va fer visible una realitat incòmoda a Girona: les úniques persones que es veien al carrer eren aquelles que no tenien on anar, és a dir, els sensesostre. Càritas Jove ha volgut posar rostre i donar veu a totes aquestes persones a través del documental Batecs de carrer, que es va estrenar ahir amb una posterior taula rodona que va comptar amb dues persones que han patit el sensellarisme, en Lluís i l'Ilde, la directora de la Sopa, Kira Ramírez, i el director de Càritas Barcelona, Salvador Busquets. L'objectiu és sensibilitzar la ciutadania sobre aquesta realitat i, sobretot, provocar una transformació social en el tracte diari d'aquestes persones.

«Volíem donar veu a aquestes persones, escoltar-les», van explicar en Marc Jorba i la Fiona Llopart, portaveus del projecte. I és per això que el documental mostra realitats molt diferents de persones que, per circumstàncies diverses, en algun moment de la seva vida s'han quedat sense un lloc on dormir: des de joves migrants amb ganes d'aconseguir feina que en arribar aquí es van trobar amb més dificultats de les esperades fins a persones que, per alguna cosa o altra, van veure frustrades les seves expectatives i es van veure abocats al sensellarisme. El documental reflecteix, amb sensibilitat i empatia, la duresa de viure al carrer: «En realitat, quan dorms al carrer no dorms. No acluques l'ull en tot la nit», exposa un dels testimonis, que afegeix: «A vegades te'n vas a dormir sense sopar i saps que l'endemà al matí no tindràs diners per poder esmorzar».

En el debat posterior, tots els implicats van agrair la tasca que porten a terme les entitats socials, però van considerar que cal més implicació, recursos i coordinació per part de les administracions, que són les que tenen, realment, la capacitat d'incidir en les condicions de vida d'aquest col·lectiu. En tota la província de Girona, per exemple, la Sopa és l'únic centre d'aquestes característiques. També van destacar la importància que té garantir el dret de l'habitatge, i Ramírez va lamentar que s'estigui «normalitzant» no arribar a final de mes, tenir feines precàries o no arribar a final de mes. Finalment, van considerar necessari que es portin a terme més polítiques de prevenció i no només reactives.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook