El referèndum del primer d'octubre de 2017 segueix marcant la vida política i també la judicial. Un dels episodis gironins d'aquesta segona via va resoldre's ahir amb la sentència del jutjat central contenciós-administratiu que ha rebutjat que l'Estat pagui els danys ocasionats per la Guàrdia Civil al pavelló de Sant Julià de Ramis durant la jornada del referèndum, tal com reclamava l'Ajuntament.
La sentència, que posa fi a una reclamació del municipi contra l'Estat que s'ha allargat tres anys, rebutja que aquest últim hagi de pagar els 13.427,43 euros que van costar les reparacions del pavelló municipal. De forma molt incisiva, el magistrat del Jutjat Central Contenciós-Administratiu 7, amb seu a l'Audiència Nacional, indica que l'Ajuntament és responsable dels danys provocats, i que «el dany no s'hauria produït si el consistori no hagués posat les instal·lacions de titularitat municipal al servei d'una activitat il·legal». Aquest, però, és el segon recurs contenciós-administratiu que el consistori ha presentat després que el primer fos inadmès per silenci administratiu.
L'objectiu del recurs era que l'Estat, a través del Ministeri de Justícia, es fes càrrec dels danys patits a l'equipament reclamant que complís el deure de responsabilitat patrimonial de l'Administració, tal com figura a la Constitució. Amb tot, el magistrat al·lega que aquest deure s'ha de complir quan el dany provocat és antijurídic, i que en el cas de Sant Julià de Ramis no es compleixen les mesures per aplicar-lo. La sentència subratlla que «la Guàrdia Civil no va actuar antijurídicament, sinó que estava emparada per una resolució judicial que ordenava retirar de les instal·lacions tot el material relacionat amb el procés electoral convocat il·legalment».
L'alcalde de Sant Julià, Marc Puigtió, va lamentar la resolució del jutjat, tot i matisar que «ens l'esperàvem». Sobre el contingut de la sentència, va al·legar que «la sentència ens diu que ens mereixem els danys per fer una cosa que no tocava, però alhora reconeix que es van produir danys al municipi», sosté. Segons Puigtió, quan la Guàrdia Civil, en funcions de guàrdia judicial, va entrar al pavelló durant l'1-O, «no ens va ensenyar cap ordre judicial ni van parlar amb nosaltres, sinó que van utilitzar la força directament», va expressar. «Nosaltres vam iniciar aquest procediment per reclamar sobre aquest abús de força que van utilitzar», va insistir.
Segons l'alcalde, «hem demostrat que aquesta justícia és una injustícia», i va defensar que Sant Julià ha estat l'únic municipi català que ha arribat fins al «final» per reclamar els danys provocats pels cossos de l'Estat durant el referèndum. «Ens hauria agradat que més municipis s'hi haguessin sumat perquè haguéssim tingut més força», va opinar.
Dijous el consistori decidirà si recorre la sentència.
