Quiosc

Diari de Girona

«Ens deixen quedar a l’hostal una setmana més; estava desesperat, no sabia a on anar amb els nens»

El govern municipal ha prioritzat les famílies que estan en una situació «més fràgil i complexa»

12

«Ens deixen quedar a l’hostal una setmana més; estava desesperat, no sabia a on anar amb els nens» ANIOL RESCLOSA

Abdeslam Challak, la seva dona i els seus tres fills, el més gran de vuit anys, fa molts mesos que viuen en un allotjament dels que l’Ajuntament Girona posa a disposició de persones i famílies amb situacions vulnerables per evitar que hagin de dormir al carrer. Un recurs «temporal», com s’insisteix des dels Serveis Socials, perquè si no es «cronifica», com en el cas de Challak i la seva família, l’ajuntament es queda sense espai «per a més gent que ho necessita». Per això, el cas d’Abdeslam Challak no entrava dins del grup de set famílies a qui l’Ajuntament de Girona va decidir «in extremis» mantenir el suport més enllà de la data límit marcada per ahir, 1 d’agost. El director de l’hostal no el tenia a la llista dels que es podien quedar. Havia de marxar. La solució no va arribar fins ben entrada la tarda. «Li he dit a l’assistenta que me n’anava a viure al riu amb els meus tres fills i, al final, ens ha deixat una setmana més», respirava alleugerit Chagaal que, amb una setmana més de coll, sospira perquè li acabi arribant l’Ingrés Mínim Vital que t’he demanat des de fa temps. «Si rebo un ingrés, em busco un pis on sigui i marxo; pateixo pels meus fills, jo puc agafar la motxilla i anar a un altre lloc, però no em puc imaginar que ells dormin al carrer».

Les famílies, amb la portaveu socialista Sílvia Paneque. | ANIOL RESCLOSA

Abdeslam Challak no ho té fàcil. Però, com a mínim, ha guanyat una mica de temps. La línia vermella de l’1 d’agost s’ha acabat convertint en una petita pròrroga d’unes poques setmanes. Un temps extra per a les famílies que vivien en allotjaments d’emergència habitacional i que, segons van denunciar divendres passat a través de Diari de Girona, des dels Serveis Socials municipals. Set de les famílies, segons es va detallar des de l’ajuntament, ara vuit amb la de Challak, podran continuar uns dies més a l’hostal de Sant Julià de Ramis i als altres allotjaments on han viscut fins ara. «A les famílies amb situacions més fràgils, més complexes, sí que els hi hem pogut allargar, però el que no hem pogut fer és unificar la mateixa solució per a tots els casos perquè tenen casuístiques diferents i, per tant, algunes s’hi estaran més dies que altres», va explicar aquest dilluns al migdia, Núria Pi, regidora de Drets Socials i Cooperació, després d’una reunió tècnica de l’àrea a on es va abordar «un per un» tots els casos de les diferents famílies».

«Les estades són un recurs temporal, si es cronifiquen tindrem les places i no podrem donar resposta a més gent que no necessiti» «Els ajuntaments no podem afrontar el problema en solitari. L’estat s’ha d’implicar»

Núria Pi - Regidora de Drets Socials de Girona

decoration

Segons Pi, set de les famílies podran allargar la seva estada en les habitacions en albergs, hostals i pisos de què disposa l’Ajuntament de Girona per a «emergència habitacional» mentre que la resta o ja han marxat o estan a punt de fer-ho perquè «ja sabien des de feia molts mesos que havien de fer-ho».

«A algunes de les famílies hem pogut allargar uns dies més perquè havien trobat alternatives, perquè havien trobat alternatives i necessitaven un marge; i una altra, per exemple, ens ha demanat unes setmanes més perquè el pare estava en un procés postoperatori», va detallar Pi al final d’una reunió que, en el moment del seu inici, va coincidir amb una concentració a la plaça del Vi d’un part de les famílies que va comptar amb el suport de regidors del PSC i de Guanyem Girona. Les famílies, que en aquell moment encara no sabien la decisió de l’Ajuntament per a cadascun dels seus casos particulars, també es van trobar amb la Defensora de la Ciutadania de Girona, Marta Alsina.

«Jo puc agafar la motxilla i anar a un altre, però no em puc imaginar els meus fills dormint al carrer»

ABDESLAM CHALLAK - Sense feina, tres fills

decoration

Les famílies que van a parar als recursos d’emergència habitacional tenen, cadascuna, la seva història, n’hi ha com Challak o el cas Maria José Amador i el seu marit que no tenen feina, i altres com Mohamadou Konteh o Haja Cessay que tot i treballar on es poden permetre pagar un pis. Una situació que «alarma», de manera especial, a Núria Pi. «Alguns ingressen 900 euros, que són el que correspon a les ajudes, altres casos superen els mil euros mensuals; que, amb aquests ingressos, no puguin accedir un lloguer vol dir que tenim un problema», va assegurar la regidora de Drets Socials. De cara al setembre, amb el teòric acabament de la moratòria de desnonaments, Pi preveu que tindran un important desbordament dels recursos i ahir va tornar a denunciar que aquest no és un problema que els ajuntaments puguin afrontar en solitari.

Compartir l'article

stats