Decebuda?

Sí, m’hauria agradat que des del primer moment s’haguessin plantejat aquests problemes i haguéssim parlat cara a cara i treballat conjuntament. Decebuda i maltractada, sí. De la manera que han sortit moltes persones no estan d’acord amb la meva candidatura, no per estar contenta.

Li va sobtar que la coordinadora fes el pas d’enviar un correu a la direcció nacional posant-la en dubte?

A principis del mes de setembre, vam tenir una reunió i els hi vaig dir que volia treballar i que treballava amb confiança, que tots els rumors no em deixaven treballar. El rum rum m’atabala molt i no em deixa treballar pel que jo venia a treballar, que era un projecte per Girona. Els hi vaig explicar que faríem un redireccionament de la campanya amb una empresa externa de Barcelona. Entenia que hi havia un projecte consolidat per l’equip liderat per la Marta Madrenas, però que calia anar una mica més enllà i entenia que uns ulls diferents apuntessin a aquesta campanya. Creia que m’havia explicat suficientment.

Però no n’hi va haver prou.

Vaig arribar a proposar que si hi havia una alternativa suficientment, no al comitè local però sí als responsables del partit a Girona i a la vegueria, jo feia un pas enrere.

O al costat.

Sí, o al costat. Jo estava determinada a que el projecte de Junts fos el guanyador a Girona.

Quan va presentar-se a les primàries, va fer públic que tenia l’aval de Carles Puigdemont i de Marta Madrenas. Ara què hi diuen?

Amb la Marta Madrenas hem estan contacte. Entén la meva decisió, tot i que li agradaria que no l’hagués pres. Això mateix m’ha fet arribar Carles Puigdemont perquè havia apostat per mi però que entén la meva posició.

En sortir el seu nom van començar el «xup xup» assegurant que no era molt coneguda. No va pensar «On m’he posat»?

Jo mateixa pensava, soc desconeguda en segons quins ambients, però en segons quins altres soc prou coneguda. Quedaven molts mesos. Però sí, aquesta era la meva preocupació. Si era desconeguda, calien fer moltes reunions amb entitats i associacions, que em coneguessin, tenir presència en els actes ciutadans....He conegut gent molt interessant al tercer sector, gent que treballa pels barris.... La dificultat del coneixement o no, no la veia. Quedaven molts mesos. El que no vaig saber veure és que el partit es blindaria d’aquesta manera en contra meva.

El món de la política l’ha decebut?

Sí. Però jo ja entrava decebuda a la política. Creia que cal gent que no tingui estructures polítiques al cap i que vulgui treballar per la ciutat i la ciutadania. Volia fer un retorn professional a Girona, que crec que puc fer per la meva edat, perquè penso que la ciutat necessita un projecte il·lusionant.

I es va llançar...

Jo havia lluitat a l’època de Franco sortint a la diagonal ,i després, vam decidir que ja teníem democràcia i que la política anava sola. Però hi ha un moment que no estàs contenta de com va la política i penses en com ho potser fer i en què pots contribuir. Quan em van dir «t’hi veus?» o «què et semblaria», vaig pensar que era un honor, era increïble.

Ara si li proposessin formar part d’una candidatura o de l’equip de Junts, què diria?

No. Vist com ha funcionat, no. A Junts m’han ajudat dues persones, la Marta Madrenas i en Joan Alcalà. De la resta no puc dir que m’hagin ajudat. Més aviat han estat a l’expectativa de com em mouria.

La família què hi diu?

Deu estar-ho celebrant perquè els últims dies no han estat fàcils. Tot plegat també t’ho fa de plantejar.

Què farà ara?

Respirar.