Ser invident en una ciutat de pel·lícula: «Ha de ser imponent»

Diuen que «Girona m’enamora». Però també, i no com a premi de consolació, que l’amor és cec. I ahir, un grup de persones invidents van enfilar les principals artèries del Barri Vell per a deixar-se seduir per la bellesa d’una ciutat que, a banda d’exhibir-se com a reclam turístic de primer nivell, s’ha promès bategar per a tothom.

La forma, era la d’una visita turística convencional. Però la iniciativa, impulsada per l’Àrea de Promoció Econòmica i Turisme de l’Ajuntament de Girona, amb l’assessorament de l’associació gironina Multicapacitats, guardava tresors amagats per a commoure als tres participants que, bastó en mà, començaven a resseguir La Rambla de la Llibertat. I és que quan un sentit es fon a negre, els altres s’expandeixen. «Ara crec que som a l’alçada dels restaurants, sento olor a fregit», va anunciar la rosinca Encarna Rodríguez, que va perdre la vista fa 7 anys a causa d’un despreniment de retina. De fet, jugava amb avantatge, i és que ja coneixia el que ara no podia veure. Però la sensació era agredolça. «Cada dia m’arrepenteixo de tot el que no vaig fer, hauria hagut de visitar i admirar tots els racons de la ciutat, no només passar-hi de puntetes quan venia a comprar o a fer-hi gestions», va lamentar.

Palpar la història

En arribar al carrer de la Força, la guia va aturar a la comitiva i els va mostrar un mapa tàctil en braille per a ubicar-se. «Ara estem a punt d’entrar al Call, però abans, us he portat una ‘mezuzà’, un pergamí custodiat dins d’una capsa que els jueus col·locaven al marc dret de la porta de casa per a protegir la llar i la família», va explicar Mireia Vial. Els assistents, admirats per la història que silenciaven aquelles parets que s’estrenyien a cada pas, van palpar l’objecte, mil·límetre a mil·límetre. Minuts més tard, tot i que en aquell moment encara no ho sabien, podrien resseguir la ranura on anys abans, una família jueva, hi havia instal·lat el seu receptacle.

El camí feia pujada. I els tres assistents, amb els seus acompanyants, ja començaven a esbufegar. El brogit de les terrasses i el brunzit dels ciclistes ja havien quedat enrere, donant pas a una altra fragància que confirmava el canvi d’escenari: «El Barri Vell fa olor a humitat», va assegurar un altre dels assistents, David Abad, una bafarada que ràpidament va traduir en una seqüència d’imatges que, en el seu imaginari, començaven a agafar forma: «El carrer deu ser empedrat, estret i molt fosc», va sentenciar.

Però uns mestres més enllà, una finestra de claror es va obrir enmig de la penombra. La guia va conduir als participants a pocs metres de l’escalinata de la Catedral, mentre a través d’un auricular, una segona guia els narrava els detalls de la construcció del monument, des de l’alçada de l’edifici a l’estil, passant per les escultures esculpides a la façana dedicades als sants o la rosassa decorada amb flors i fruites. «Ha de ser imponent, com un bloc immens de pedra, tinc la sensació que l’interior ha de ser humit i fosc», va vaticinar Abad, que se sorprenia que l’edifici no fos ben bé blanc. «És d’un color torrat», li descrivia la seva acompanyant. Al seu costat, Encarna Rodríguez preferia respirar el monument. «És una sensació molt mística», va confessar.

Mentrestant, la guia feia lliscar els dits dels participants sobre una maqueta en 3D, que recreava la façana i el claustre de la Catedral. «Veus això que sobresurt, és la bruixa de pedra, la gàrgola més famosa de la ciutat», va explicar. Un altre dels participants, David Montoro, havia quedat seduït per l’encanteri de la maqueta, tot i que només feia un any que l’havia pogut veure en directe perquè la seva discapacitat visual li havia donat una treva. «Tocant tots els detalls vas més enllà, la pots entendre millor», va dir.

La iniciativa vol «transmetre’ls la mateixa sensació que experimenten les persones vidents quan admiren el monument», va explicar Vial. De moment, l’Oficina de Turisme de Girona ja compta amb recreacions 3D de la basílica de Sant Feliu, Sant Pere de Galligants o la Farinera Teixidor. «La idea és expandir-ho a altres punt de la ciutat», va afegir.

Subscriu-te per seguir llegint