Les urgències a la Clínica Girona augmenten un 42% des del trasllat al nou edifici

La setena planta d’hospitalització obre abans del previst per l’elevada activitat assistencial. Les intervencions quirúrgiques augmenten un 12% i les altes de pacients, un 14% en l’últim any

Laura Teixidor

Laura Teixidor

Aquesta setmana farà un any que va entrar en funcionament la nova Clínica Girona, a l’entrada sud de la ciutat. Concretament, el 18 d’abril de 2022 la clínica vella al carrer Joan Margall tancava les portes i es traslladaven els pacients ingressats cap al nou edifici, que simultàniament obria portes a les 8 del matí d’aquell mateix dia de Setmana Santa.

L’aposta era clara, el nou edifici triplica l’espai de l’anterior amb una ampliació dels serveis destacada per tal d’adequar-se a les necessitats de demanda actuals. L’augment de l’activitat assistencial s’ha constatat de forma immediata, ja que en aquest primer any de funcionament del nou edifici les urgències han crescut un 42%, segons dades facilitades a aquest diari. Hi ha un total de deu boxs operatius i es tracta del servei que ha experimentat un augment d’activitat més elevat -juntament amb medicina interna-, ja que en l’edifici vell s’atenien unes setanta persones cada dia de mitjana i, actualment, la xifra ha augmentat fins a unes 107. 

El gerent de la clínica, Carles Espígol, explica que ha incrementat molt la complexitat en les urgències. «Ara els pacients que venen són de més gravetat i tenen patologies més complicades, és necessari fer més proves i això requereix més temps», explica. És per això, també, que el temps de mitjana d’espera a Urgències ha crescut de forma notòria, tal com han pogut copsar els usuaris. Espígol admet que han d’establir prioritats i que primer han d’atendre els pacients de més gravetat.

Població de la Selva Marítima i l’Alt Maresme ha deixat d’anar a clíniques de Barcelona i prioritzen la de Girona

Respecte a la procedència dels usuaris, Espígol manifesta que han notat un creixement dels pacients de la Selva Marítima i l’Alt Maresme, que abans anaven a clíniques de Barcelona. «Probablement, el fet que la ubicació de l’edifici faciliti l’accés a la població de fora de la ciutat de Girona i tenint en compte que els serveis s’han ampliat i modernitzat, molts usuaris prefereixen venir aquí en comptes de Barcelona».

L’augment de l’activitat també ha repercutit en un increment de les operacions. Concretament, les intervencions quirúrgiques han crescut un 12% aquest últim any. Cal tenir present, que amb el nou edifici s’han incrementat els quiròfans i n’hi ha vuit, a més de tres sales d’endoscòpies i tres més de parts. Per altra banda, hi ha hagut un augment del 14% d’altes hospitalàries. Espígol remarca que el creixement de l’activitat ha sigut més elevat del previst i, com a conseqüència, han hagut d’obrir la setena planta abans d’hora. Es tracta d’una planta d’hospitalització que encara no estava operativa, amb un total de 24 llits, però ja es va haver d’habilitar fa un mes. Actualment, tota la planta funciona amb normalitat. 

L’obertura d’aquesta planta més l’augment d’atencions en tots els serveis, també ha repercutit a un creixement del personal. De fet, en l’últim any s’han incorporat 84 treballadors i la plantilla ha crescut un 20%. La majoria de noves contractacions han sigut de metges i infermeres. Espígol admet que, en la mateixa línia que en tota la sanitat pública i privada, han tingut dificultats per trobar personal disponible, tot i que finalment han aconseguit cobrir les places necessàries.

«Al principi ens va costar l’adaptació i vam tenir alguns problemes de connexió telefònica»

Carles Espígol

— Gerent de la Clínica Girona

Cal recordar que la Clínica Girona forma part del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT) i des de fa anys col·labora amb la sanitat pública, sobretot en la derivació d’algunes intervencions. Espígol explica que les llistes d’espera són llargues i des de la Clínica «intentem col·laborar sempre».

Esforç d’adaptació

La Clínica Girona va passar de tenir una superfície d’uns 13.000 m2 a 41.000 m2. Aquest canvi, segons admet Espígol, va suposar un esforç «molt gran» per part dels treballadors per tal d’adaptar-se al nou espai. «Al principi va costar i hi va haver alguns problemes, com per exemple en la connexió telefònica, però actualment tots ja ens hem adaptat totalment». Espígol es refereix a les dificultats per contactar per telèfon amb la clínica, fet que va generar queixes en els usuaris. El gerent explica que l’origen del problema va ser el canvi de companyia però ara ja s’ha resolt.

«El nostre objectiu és acabar-nos de consolidar, no hi ha prevista cap ampliació tot i l’alta demanda»

Carles Espígol

— Gerent de la Clínica Girona

Per tal de millorar la comunicació, enguany la clínica també ha estrenat una nova pàgina web, que és més funcional i inclusiva i facilita la interacció amb els usuaris. Entre altres aspectes, ja es pot demanar cita online, consultar serveis i horaris i veure virtualment les sales de part, entre altres funcionalitats.

Tot i que aquest nivell d’activitat tan elevat i davant les perspectives que creixi, Espígol no es planteja cap ampliació. «De moment encara estem paint el canvi i el nostre principal objectiu és consolidar-nos; de moment tot està funcionant bé, els pacients estan contents, tal com percebem en les enquestes, i sobretot volem agrair l’esforç diari del personal», matisa.

En aquest últim any, un dels esdeveniments més destacats de la clínica ha sigut la celebració del 25è aniversari del Servei de Ressonància Magnètica, que ha arribat a fer 460.000 exploracions en tots aquests anys. Actualment, es disposa de tots els tipus de ressonàncies disponibles des de la màxima potència en 3T, en 1.5T i també equipament obert per pacients amb claustrofòbia amb la possibilitat de fer estudis en bipedestació. 

Per altra banda, el Servei de Ginecologia i Obstetrícia ha començat a fer «cesàries amables», un tipus de cesària que facilita i promou el contacte de «pell amb pell» i és considerada més sensible per a la mare que les cesàries tradicionals.

L’arquitectura singular de l’edifici, entre les més citades del sector sanitari

El disseny de l’edifici, obra de Maximià Torruella, Patricio Martínez i Luis Gotor, de PMMT Arquitectura, és actualment un dels estudis més citats en el sector de l’arquitectura sanitària, segons la publicació Proarquitectura. L’any passat, les obres de l’edifici de la Clínica Girona van estat guardonades en la categoria d’Innovació en la Construcció en la XIX edició dels Premis Catalunya Construcció. Es va valorar la sensibilitat envers l’usuari dels serveis hospitalaris i molt especialment pel que fa als conceptes d’accessibilitat de les persones amb dificultats sensorials i de mobilitat.

Subscriu-te per seguir llegint