Els diners de l’Aràbia Saudita tempten destacats científics de l’ICRA a Girona

Damià Barceló, director de l’Institut Català d’Investigació de l’Aigua, ja és a efectes dels rànquings universitaris interacionals científic de la Universitat Rei Saúd de Riad | Mira Petrovic, també vinculada a l'ICRA rebutja 70.000 euros anuals per col·labora amb el centre saudita

Damià Barceló amb el príncep saudí i un professor de la Universitat Rei Saúd, al 2011.

Damià Barceló amb el príncep saudí i un professor de la Universitat Rei Saúd, al 2011. / ICRA

El mes de març va transcendir que un dels científics més citats del món, l’espanyol Rafael Luque, era suspès de sou i de feina durant 13 anys per la Universitat de Còrdova, institució en la qual treballava. El motiu era que, tot i tenir un contracte amb el centre cordovès de funcionari a temps complet, apareixia com a investigador d’altres centres tan exòtics com a la Universitat Rei Saúd, a l’Aràbia Saudita.

Arran d’aquest cas, una investigació del diari El País ha posat de relleu que és una pràctica habitual i que el règim saudita ha gastat centenars de milers d’euros per «captar» de forma fictícia científics amb l’objectiu de millorar posicions en l’influent rànquing universitari de Shangái. Una classificació que contribueix a augmentar el prestigi, la influència i el preu de les matrícules dels centres universitaris. Segons la informació publicada ahir, la Xina, amb 12 casos, i Espanya, amb 11, són els països amb més investigadors que actualment mostren un salt fictici a un centre saudita.

Un d’ells és Damià Barceló, director de l’Institut Català d’Investigació de l’Aigua, amb seu a Girona. És un reputat investigador, un dels més citats a Espanya, i figura en la posició 419 del rànquing elaborat per Research.com, que avalua més de 166.000 perfils d’arreu del món. Segons El País, des de 2016, Barceló és investigador de la Universitat Rei Saúd. Així consta a efectes dels rànquings universitaris internacionals, encara que dediqui tots els seus esforços a l’ICRA. En declaracions al rotatiu, Barceló explica que sense estar afiliat a la universitat saudita no hauria pogut fer una investigació sobre els contaminants en cultius regats amb aigües residuals al país. «Era una condició sine qua non: sense afiliació a la Rei Saúd jo no podria recollir mostres a l’Aràbia Saudita», afirma. Sense revelar les condicions detallades del seu contracte, apunta que li paguen totes les despeses d’experiments «caríssims», hotels de luxe, viatges en primera classe i 2.000 euros per conferència. Durant els anys 2010 i 2011, Barceló ja va ser professor visitant a la Rei Saud, i el 2013 el règim saudita el va premiar amb uns 120.000 euros per una recerca sobre els contaminants a l’aigua.

Qui també ha estat temptada pels diners saudites ha estat Mira Petrovic, companya de Barceló a l’ICRA, però en aquest cas va rebutjar l'oferta. És una altra de les científiques més citades del planeta en el seu àmbit. La investigadora explica també a El País que abans de la pandèmia va rebre una oferta de la Universitat Rei Saúd de Riad, que qualifica d’«indecent»: Rebria 70.000 euros anuals si feia constar aquesta institució àrab com el seu lloc de treball principal. A canvi, només estaria obligada a trepitjar l’Aràbia Saudita un parell de vegades a l’any, en escapades de tres dies.

Fonts de la Universitat de Girona (UdG) apunten que Damià Barceló «no té cap relació contractual amb la UdG» (tot i que la universitat és un dels patrons fundadors de l’ICRA), però ja avança que duran a terme una «investigació interna per a comprovar que no hi hagi cap persona implicada que sí que tingui relació amb la Universitat de Girona». L’estratègia d’Aràbia Saudita per a escalar posicions en el rànquing de Shangái, temen, «podria haver fet perdre posicions a la Universitat de Girona».

Subscriu-te per seguir llegint