L'Audiència condemna a 26 anys i mig de presó el professor de bateria de Quart que va abusar de cinc alumnes

El tribunal considera que els relats de les cinc víctimes són sòlids i conclou que l'acusat va seguir les pautes dels perpetradors d'abusos a nens a l'hora de guanyar-se la seva confiança

La sentència resol que complirà com a màxim una pena efectiva de 20 anys

El professor de bateria de Quart acusat d'abusar de cinc alumnes

El professor de bateria de Quart acusat d'abusar de cinc alumnes / ACN

Ariadna Sala

Ariadna Sala

L'Audiència de Girona ha condemnat a 26 anys i mig de presó el professor de bateria de Quart acusat d'abusar de cinc alumnes, la majoria quan eren menors d'edat, entre el 2009 i el 2020. Cinc alumnes més havien denunciat abusos però no van poder formar part del procediment penal perquè els seus fets havien prescrit.

La sentència de la secció tercera considera que ha quedat demostrat el relat que van exposar les cinc víctimes durant el judici: Jordi Brull va aconseguir guanyar-se la confiança dels joves (la majoria tenien entre 13 i 16 anys quan van començar els abusos), els feia regals, els deia que tenien un do, que eren especials, i en algun cas que estava enamorat d'ells. Les víctimes havien arribat a desenvolupar dependència emocional de l'acusat, que a més s'aprofitava de la seva condició de professor per dur a terme el seu pla "premeditat". Els abusos començaven amb massatges a l'esquena i per sobre de la roba, i en alguns casos va arribar a fer-los masturbacions o a demanar-los als alumnes que li fessin tocaments a ell. Amb el temps, els tocaments van passar a incloure penetracions en quatre de les víctimes, fet que el tribunal ha considerat acreditat. En primer lloc, perquè el mateix acusat va reconèixer que hi havia hagut tocaments de caràcter sexual amb quatre dels alumnes (d'un ho va negar perquè no tenia l'edat legal per consentir, que en aquell moment eren els 13 anys), i també ho corroboren les pericials mèdiques i psicològiques i els testimonis que van explicar al judici les seqüeles patides arran dels abusos. Així doncs, el tribunal descarta que les víctimes s'haguessin "conxorxat" per perjudicar l'acusat.

Una exculpació "calculada al mil·límetre"

El tribunal no es creu la versió de l'acusat, que titlla de "via d'escapament parcialment no veraç" i "d'incompleta", i afegeix que està feta amb la "mera intenció d'exculpar-se després de veure tota la càrrega probatòria de l'acusació". I és que, tal com resol, està "calculada al mil·límetre per evitar que els fets que reconeix tinguin conseqüències penals", fet que "apareix com una casualitat massa afortunada".

I és que durant la seva declaració va reconèixer només que hi havia hagut tocaments amb quatre dels alumnes quan ja tenien almenys uns 15 anys i, "casualment" va negar haver tingut cap relació amb l'únic d'ells que no podia consentir. A més, també va dir que no hi havia hagut cap penetració, i això s'explica, segons el tribunal, perquè havia estat informat que suposava una pena de presó molt elevada. Unes explicacions que, en definitiva, "no mereixen cap crèdit", resol.

Relació asimètrica i consentiment viciat

Segons el processat, en cap moment va percebre que els alumnes no consentissin els tocaments i les pràctiques sexuals, al·legant que es tractava d'un consentiment tàcit. Amb tot, el tribunal subratlla que el seu comportament respon a les pautes típiques dels perpetradors d'abusos sexuals a menors, coneguts en anglès com a "groomers". En aquest sentit, en detalla diverses actituds típiques, com ara la formació de relacions de confiança, posar a prova els límits de la víctima, perpetrar tocaments cada vegada més sexuals i imposar la privacitat, entre altres. El processat complia amb tots els preceptes, i tot i que no tots els alumnes eren menors, "estaven en una fase de construcció de la seva personalitat" que els afectava també en l'àmbit sexual, indica la resolució.

Com que durant el judici el professor va admetre les relacions sexuals, la discussió que calia resoldre era determinar si van ser consentides. El tribunal conclou que no: i que el processat havia aconseguit atrapar els alumnes aprofitant-se de la seva superioritat com a professor i des d'una posició asimètrica: "era la persona a qui tots havien dipositat les seves esperances de futur", subratlla la resolució. No només tenia prestigi com a músic, sinó que era el seu referent, i "representava el que ells volien ser de grans". Alguns dels testimonis van descriure la idolatria que li tenien les víctimes, que fins i tot en alguns casos el veien com a un pare. Ho remata manifestant que "dir que la relació de l'acusat amb els alumnes era simètrica desafia les regles més elementals del sentit comú".

La sentència, que encara no és ferma, dona molt valor a les pericials psicològiques que s'han fet a les víctimes, que objectiven el seu estat mental, i també comparteixen la mateixa tesi del tribunal a l'hora de parlar del consentiment de les víctimes, que en cas de prestar-se, va ser totalment viciat.

El modus operandi era sempre el mateix: després de guanyar-se la seva confiança i amb l'objectiu de ser el seu "pare-col·lega" o fins i tot el "protector", "passava a l'acció", i encara que les víctimes mostressin la seva oposició en algunes ocasions, tal com van relatar al judici, acabaven cedint perquè l'acusat sempre insistia i no volien fer-li mal. També per resignació i perquè hi tenien molt a perdre.

La sentència rebutja la tesi alternativa de la defensa, que indicava que el professor podria no haver interpretat bé que no hi havia hagut consentiment lliure per part dels alumnes: "no existeix consentiment si no es presta lliurement", assenyala el tribunal, i afegeix que, precisament, l'acusat el forçava mitjançant les seves conductes manipulatives. Les víctimes, que tenien molt clara la posició predominant del seu professor, acabaven acceptant la situació (que havien normalitzat) perquè "tot té un preu".

Per això, el condemna a 26 anys i mig de presó per cinc delictes d'abusos sexuals, dels quals quatre amb penetració, i li imposa cinc anys de llibertat vigilada. Amb tot, conclou que tindrà un compliment màxim de 20 anys de presó perquè així ho contemplava la redacció anterior del Codi Penal. A més, també li fa pagar 80.000 euros per indemnitzar a les víctimes, que arran dels fets han patit múltiples seqüeles psicològiques. En canvi, l'absol de tres delictes d'exhibicionisme i provocació sexual als quals s'enfrontava per mostrar material pornogràfic als alumnes. Fins ara, el processat ha estat en llibertat.