Som Sostre lamenta que el Pla de Fred no «solucioni el problema» del sensellarisme

La plataforma explica que amb les places habilitades a l’antiga UNED no es dona cabuda «ni la meitat» de les persones que dormen al carrer

L’Ajuntament detalla que dels 45 llits disponibles només se n’han utilitzar 22 durant els primers dies de servei

La plataforam també demana fer recomptes cada any de les persones sense llar per tenir «dades de rigor i avaluar si els serveis estan actualitzats»

Alguns dels llits habilitats a l’antiga UNED pel Pla de Fred.

Alguns dels llits habilitats a l’antiga UNED pel Pla de Fred. / Aniol Resclosa

Josep Coll

Josep Coll

Som Sostre, la plataforma que té per objectiu fer visible les persones sense llar, lamenta que el Pla de Fred de Girona no solucioni el problema que viuen rere dia les persones sense llar. El portaveu de la plataforma, Cristian Lienlaf, celebra que durant cinc mesos «aquestes persones no estiguin suportant fred o pluja intensa, que d’alguna manera beneficia la salut de les persones». Tot i així, afirma que el Pla de Fred «està sota els mínims i és una mesura que no soluciona res», ja que no té «cap projecció per millorar la situació d’aquestes persones».

Lienlaf afirma que, actualment, s’han censat «més d’un centenar» de persones sense llar que dormen a Girona. Per això, el Pla de Fred no té disponibles «ni la meitat» de llits pel total de persones sense llar que hi ha a la ciutat. «Sempre quedarà gent fora», lamenta. I és que l’edifici de l’antiga UNED disposa de 45 llits, dels quals sis seran per a dones, tres per a joves i dos per a situacions excepcionals.

La iniciativa va començar l’1 de desembre, amb tres dies de retard. Segons detalla l’Ajuntament de Girona, durant el primer cap de setmana hi van anar 22 persones. És a dir, només es van ocupar la meitat de les places disponibles. Cal tenir en compte que l’hivern passat, durant el primer mes, la mitjana va ser de 30 persones fixes pernoctant a l’antiga UNED, quan s’havien habilitat 42 llits. A més, el nombre d’usuaris va anar a l’alça amb el transcurs de les setmanes. Per tant, podria passar com en l’últim Pla de Fred, que va anar de menys a més.

Aquest any, el servei s’allargarà fins al 28 d’abril, un mes més que l’anterior. En tot cas, el Pla de Fred havia de començar el passat 28 de novembre i ho va acabar fent tres dies més tard perquè s’havien d’enllestir alguns temes administratius de contractació i d’organització de l’empresa que fa el servei. Lienlaf també critica aquest retard, ja que a Som Sostre els va «semblar estrany» que no hi hagués «publicacions ni informació pública» sobre aquest endarreriment. 

Demanen més recomptes

Som Sostre creu que s’haurien de fer recomptes de les persones que viuen el carrer anualment. Això, «podria donar dades de rigor per poder avaluar si els serveis que hi ha a Girona s’ajusten a la necessitat i si estan actualitzats», explica Lienlaf. Tot i així, denuncia que aquests serveis «no estan actualitzats». Així, «qualsevol mesura superficial no és adient ni tampoc la veiem una solució», detalla.

Al llarg de l’última dècada, a Girona, només s’han fet dos recomptes de persones sense llar. El primer es va fer el 2016 «després de tenir la problemàtica al carrer durant molt de temps». El segon va ser el maig de l’any passat i es van comptar 86 persones que dormien al carrer. Lienlaf afirma que es va «obligar l’Ajuntament moralment» a fer aquest últim cens. «Necessitem tenir recomptes cada any per poder veure la fluctuació de persones i el tipus de problemàtiques que aborden aquestes persones», apunta Lienlaf i afegeix que si només es fa un cens cada quatre anys, «mai es tindrà una radiografia clara del que realment passa a Girona i del que necessiten aquestes persones».

Per altra banda, Lienlaf assenyala que a Girona hi ha un retard a l’hora d’encarar la problemàtica. «No estem ni al punt zero per començar el canvi i donar solucions a l’arrel del problema», diu. Així, demana que les institucions de Girona, sobretot l’Ajuntament, estiguin a «l’alçada» i comencin a «moure fils cap al canvi de model que es necessita». Aquest canvi, ja l’estan marcant entitats no governamentals i que no són públics. El portaveu de la plataforma explica altres indrets de Catalunya sí que «expliquen com abordar el problema».

Subscriu-te per seguir llegint