«L’última vegada que vam obrir la calefacció de casa va ser el 2017»

Julio Andrés Almendarez Ávila va aterrar a Girona el 2017 procedent de la seva Hondures natal, fugint de la inseguretat que travessava el país. «Va ser una fugida d’un dia per l’altre, la meva família i jo vam empaquetar tot el que vam poder en una maleta, la roba, els records i tota una vida, vam comprar els bitllets d’avió i vam arribar a Espanya», recorda. 

Aquí, van haver de començar de zero. Des d’aleshores, tot i que té una carrera universitària en administració i direcció d’empreses, no ha tingut cap feina fixa, només «encàrrecs puntuals del que em surt», des de tasques de jardineria a mercats. Viu en un pis de lloguer amb la seva dona, dos fills, de 24 i 18 anys, i la seva cunyada, que s’està recuperant d’un ictus. La seva dona té cura de persones grans i, «amb el que guanyem entre ella i jo, podem anar tirant». Tot i això, els ingressos els arriben just per pagar el lloguer del pis i el menjar, però no per les factures. «L’última vegada que vam obrir la calefacció del pis va ser el 2017, ens va venir una factura de 150 euros i ja no l’hem tornat a engegar, i menys ara amb el que s’ha disparat el preu del gas, no podríem pagar la factura», lamenta. Han de combatre el fred amb mantes i, per casa, van amb abric: «A més, tenim un greu problema d’humitats, però no tenim capacitat econòmica per a poder canviar de pis», confessa.

La Creu Roja els atén des de l’estiu per a pal·liar els efectes de la situació de pobresa energètica que pateixen. Fa poques setmanes, l’entitat els va fer arribar una estufa, que esperen poder engegar quan arribi la onada de fred. Una realitat que Almendarez coneix de prop perquè, només dos anys després d’arribar, es va oferir a l’entitat com a voluntari. «El voluntariat em dona energia, és un servei a la comunitat per a poder canviar l’entorn de la persona que estàs acompanyant», assegura. Des d’aleshores, ha col·laborat en diverses àrees, des de la campanya de recollida de joguines a l’atenció a persones grans, passant per la recollida de material escolar.

Coneixes l'aerotèrmia? La recomanació de l'OCU per estalviar en les factures de casa

«Hem après a ser resilients»

Amb tot, es nega a viure el Nadal amb tristesa: «Una de les coses que hem après com a família és a ser resilients envers les dificultats, és cert que el nostre Nadal a Hondures era molt diferent, podíem comprar regals als nostres fills, anar de botigues, anar de vacances, i ara ens ha tocat canviar de xip, no podem comprar regals perquè per això necessitaria tenir una nòmina, però tinc la fe de que en algun moment podrem, perquè ens ho mereixem», assegura.

La sortida, apunta, seria «poder optar a una feina d’acord amb el que he estudiat, com qualsevol altra persona, perquè els principis de comptabilitat són universals, no vaig ser educat a Catalunya però tinc la capacitat i l’experiència, però em sento discriminat per no haver-me graduat aquí, i si això no canvia podem quedar-nos atrapats en aquesta espiral durant anys». Les ajudes, lamenta, «a part que són poques, hi ha molta burocràcia, no hi ha cap sensibilitat a les circumstàncies de les persones que les han de demanar».

Unes 150 persones ateses

Des de la Creu Roja de Girona esperen atendre a unes 150 persones durant la campanya de fred, les mateixes que durant la onada de calor. «Calculem que farem arribar unes 150 estufes», assegura la tècnica d’estalvi energètica de la Creu Roja de Girona, Betsabé Haro.

Subscriu-te per seguir llegint