Absolt d'abusar de la neboda a Cassà per contradiccions de la víctima

L’Audiència conclou que la versió de la denunciant no és creïble i que no està avalada per cap prova externa, inclosos els testimonis, que, en canvi, acaben donant la raó a l’acusat 

L'acusat d'abusar sexualment de la seva neboda abans de declarar a la secció tercera de l'Audiència de Girona

L'acusat d'abusar sexualment de la seva neboda abans de declarar a la secció tercera de l'Audiència de Girona / Aleix Freixas

Ariadna Sala

Ariadna Sala

«La declaració de la denunciant no supera, pels motius que a continuació es diran, el test de credibilitat, tant per les contradiccions internes com per la carència absoluta d’elements externs i objectius», subratlla la sentència de l’Audiència de Girona que absol un acusat d’abusar de la seva neboda a Cassà de la Selva

Durant les tretze pàgines que componen la resolució judicial, el tribunal de la secció tercera desgrana un a un diversos elements de la declaració de la denunciant que es «contradiuen» o difereixen del que havia declarat anteriorment, o amb el que van explicar altres testimonis al judici. Tot i que cita una sentència de la secció quarta on s’exposa que per analitzar la declaració de la víctima no s’aconsella anar a «caçar contradiccions», deixa clar que en aquest cas es tracta de l’única prova contra el processat, i que els seus problemes mentals, amb símptomes que inclouen ideacions paranoides, fan necessària una valoració exigent del seu relat.

Segons va explicar la víctima al judici, des del 2001, quan ella tenia quatre anys, havia acudit en moltes ocasions a casa dels seus oncles, i que durant diversos anys va patir tocaments per part del seu oncle. També va assegurar que anys després, entre el 2012 i el 2014 els abusos s’havien repetit a la casa.

La sentència recull elements que «ofereixen dubtes seriosos sobre la seva coherència» (del relat), com ara el fet que la víctima digués que el processat l’esperava a les nits amb l’uniforme de la feina posat, quan aquest per la seva feina no n’havia hagut de portar mai. També indica canvis en la seva versió en com van succeir els tocaments i què li havia fet i què no.

Els tres testimonis que pretenien reforçar la seva versió, entre els quals una amiga i la seva exparella, la «desmenteixen» , assenyala el tribunal, com és el cas de l’amiga, que va explicar un relat de fets diferent sobre un dels episodis en els quals va parlar amb la víctima perquè ella li va demanar ajuda. 

La sentència, que encara no és ferma i es pot recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, també diu que «a les contradiccions de la denunciant també s’hi ha de sumar una altra dada, igual o més rellevant», que és la relació que tenien víctima i acusat. Ella va arribar a empadronar-se a la casa i va viure-hi un temps durant l’adolescència, «el tractava amb el màxim afecte possible fins molt poc abans de denunciar-lo», fet que la víctima va justificar indicant que no volia trencar la família. Amb tot, el tribunal «no s’explica» que un cop fou major d’edat s’instal·lés a viure en un habitatge annex al seu.

Els informes pericials van indicar que la víctima pateix diversos trastorns mentals, alguns relacionats amb un consum elevat de drogues durant l’adolescència. En aquest sentit, van posar de manifest que té símptomes de trastorn d’estrès posttraumàtic que es podrien explicar pels fets o per «fabulació», segons van concloure els forenses.

Judici paral·lel

L’Advocat de la defensa, Aitor Cuéllar, subratlla que la resolució va més enllà de dir que no hi ha proves per imposar una condemna, sinó que exposa «contradiccions internes i externes del seu relat i dels testimonis», fent un «treball laboriós» per demostrar tot allò que «no quadra» en el relat de la víctima. En aquest sentit, assegura que la família de l’acusat ha patit un «judici paral·lel» per amenaces de la família de la denunciant, i que han interposat set denúncies, de les quals dues per dues agressions patides pel seu client. Una d’elles ja s’ha jutjat i és ferma i l’altra resta pendent de judici.