«La Processó transcendeix el fet religiós i passa a ser un esdeveniment cultural»

A punt de Setmana Santa. Alguna novetat respecte a altres anys? 

La Setmana Santa és el que és i els actes són els que són, però tenim algunes novetats interessants que hem recuperat. Algunes històriques i d’altres mirant al futur. Pel pregó s’han recuperat quatre peces de música que es cantaven a la Processó de Dijous Sant i per primera vegada la pregonera, Elena Ribera, i la cartellista, Anna Agustí, són dones, cosa que em sembla important. També s’han incorporat dues bandes a la processó i s’ha convidat una representació dels Manaies de Banyoles amb motiu dels seus 75 anys.

A nivell de confraries, com ha evolucionat Girona?

Hi ha hagut de tot. N’hi ha dotze i és un número que es manté. La participació, però, ha anat canviant. Des de la pandèmia hi ha hagut una petita baixada i estem intentant remuntar. Hi ha una gran participació de la gent i un gran interès.

Hi ha cap confraria que vagi coixa?

Hi ha una descompensació. Algunes treballen molt i fan moltes coses i d'altres que tenen dinàmiques que són una mica diferents.

Els actes religiosos han canviat o perdut importància amb el pas del temps?

La Processó del Sant Enterrament transcendeix l’acte religiós i passa a ser cultural i a tenir un caire de ciutat. La societat ha evolucionat moltíssim. Participar en la Processó era més evident abans que ara, perquè actualment tenen més possibilitat de sortir durant les vacances.

Durant Setmana Santa és quan les confraries tenen més participació. Que fa la Junta de Confraries la resta d'any?

Sembla que només treballem per Setmana Santa, però les confraries fan moltíssimes coses. Fan activitats pròpies, com aplecs o col·laboracions amb diferents entitats, com el Banc d'Aliments o els Pessebristes. Bàsicament, només és a l’estiu que no es fa res.

Té enveja dels actes que es fan a Andalusia?

Les confraries de Catalunya són més sòbries, pel seu tarannà. Allà tenen una altra tradició. Aquí el to és molt més silenciós.

Parlant del silenci. N’hi ha?

Ens agradaria un silenci respectuós durant la processó. Normalment s’aconsegueix, excepte en alguns trams. Per això fa alguns anys es va avançar l’horari d’inici de les deu a les nou de la nit, perquè segons a quines hores hi ha més xivarri.

Subscriu-te per seguir llegint