Josep Campmajó: "L'exili ha de servir per passar a l'ofensiva"

Va marxar per por?

No. Va ser per donar resposta a un problema polític. A una repressió que no es podia solucionar per la via del diàleg i de les bones maneres. Va ser l'Estat espanyol qui no ens va donar més opcions que l'exili.

Marxant reconeix les acusacions, que eleven a terrorisme?

No. Marxant el que vull fer és no reconèixer el dret que pugui tenir aquest jutge, aquest jutjat, aquest Estat, a decidir si les accions de Tsunami, que eren accions completament democràtiques i entenent que protestar és un dret que tenim tots, és terrorisme. No els vull blanquejar.

Va marxar fa algunes setmanes. Ha valgut la pena?

Sí. No només estem donant una resposta, la que volem, a l'Estat no reconeixent aquest dret que s'atorguen de jutjar una resposta popular i democràtica a una queixa que tenim com a país a través de l'exili, sinó que ho podem reivindicar i que tothom en parli i ho podem explicar. És la millor manera per demostrar que realment ha valgut la pena.

Per què fa pública ara la seva situació que en diu d'exili?

No té sentit un exili si no s'explica la situació. Senzillament ens estaríem amagant.

Vam prendre de forma decidida l'opció de marxar i de no posar-se a disposició de qui vol jutjar per terrorisme el que són protestes democràtiques. Ara és el moment d'explicar-ho"

Però per què ara?

El tema judicial ha evolucionat de tal manera que creiem que és el moment de fer-ho. Hi ha hagut una coincidència de peticions de l'Audiència Nacional i del Tribunal Suprem pel que fa a altres companys encausats, com són les dues persones que.. un és diputat al Parlament Europeu, que és el President Puigdemont, i l'altre el diputat al Parlament català, que és Ruben Wabensberg, creiem que és el moment òptim. Potser abans la cosa no estava prou cuita i ara sí. També t'he de dir que l'exili és un procés de reflexió. No és d'un dia per l'altre dir "marxo". Això seria fugir, quan marxes perquè no tens remei i busques la manera d'escapar-te de la policia. I no és el cas. Vam prendre de forma decidida l'opció de marxar i de no posar-se a disposició de qui vol jutjar per terrorisme el que són protestes democràtiques. I creiem que ara és el moment d'explicar-ho i poder-ho dir.

Tornaria a fer el que va fer o el que l'acusen que va fer?

Sí. Però matiso. M'acusen de coses que no he fet. Per tant, no s'ha de donar per bona la versió de la Guàrdia Civil ni la del jutge. Més enllà de les incoherències del detall, que n'hi ha moltes. Hi ha coses inventades perquè necessiten omplir forats. Si la pregunta és "Tornaries a participar en les manifestacions de Tsunami?", sí.

Tornaria a participar en accions de Tsunami. Però nego haver comès actes de terrorisme. Protestar no és un acte de terrorisme. Nego la major"

L'acusen de coses que són mentida?

La primera gran acusació, la que serveix per demanar la meva inclusió en el dossier a la interlocutòria del jutge García Castellón, és que he comès actes de terrorisme, ho nego. Protestar no és un acte de terrorisme. Nego la major. Si s'entra a detalls, que els sabem a través d'una interlocutòria, són deduccions que fa la Guàrdia Civil, que fa el jutge.... i no s'han presentat ni tan sols a judici, no puc dir si és veritat o mentida. I la gran majoria les hem sabut a través de mitjans afins al règim que han publicat coses que estan sota secret de sumari. Hi ha un sumari secret que no tenim i, en canvi, s'han publicat coses del sumari.

Però admet que va organitzar accions com el tall de la Jonquera o el col·lapse a l'aeroport de Barcelona?

No. Ni molt menys. Ni admeto ni desmenteixo. Però no. Tsunami era, en sí mateix, una acció d'autoproposta i anaven sortint les coses a mesures que es presentaven i soc incapaç d'identificar una direcció. No puc dir tal persona era el cap. Jo tenia una aplicació, com milers de catalans i, en algunes, es demanava que hi anessis o que fessis d'una manera o una altra. La resta, forma part de la màgia inventiva que té la policia i la Guàrdia Civil. Es relaten coses que no tenen a veure ni amb l'independentisme. Converses punxades que no tenen a veure amb això i ho barregen i parlen de trama. Persones que no tenen a veure amb l'independentisme i ni amb fets il·legals.

Un exemple...

Una anècdota. Tal Mosso a qui se li va demanar una matrícula. No. Quan vivia a Montfullà, a la casa del costat, ocupada, hi havia una plantació de maria, que el nas no enganya. I sortia i entrava gent contínuament. Als Mossos de Salt els hi vam dir que passava això, i ens van dir que els aviséssim. I això vam fer. I el Mosso implicat s'hi ha vist enganxat i no té res a veure amb qualsevol acció vinculada a Tsunami.

Hi ha partits polítics que han traït a tots aquests que han marxat?

A un independentista mai li diré traïdor. I menys a una organització independentista. Sabem que hi ha infiltrats i persones que s'han equivocat per efecte o per defecte. Però els partits com a tal, crec que no tenen ni la capacitat per trair. Crec que es prenen decisions...

O abandonats.

No crec que sigui feina dels partits. No haurien de ser, de cap manera, eines d'organització, encapçalant qualsevol protesta popular. En tot cas, acompanyar. En cap moment, liderar absolutament res. El moviment independentista surt, i així ha estat sempre, des de la base.

Com veu la llei d'amnistia?

Ens la mirem massa amb lupa. I no és l'important. Cada cop que un advocat de l'independentisme o un home de lleis, descobreix un possible forat, has de saber segur que a l'altre costat hi haurà algú de la judicatura espanyola que només persegueix peces de caça major, que estarà buscant un nou forat, o fabricant-lo o adaptant la llei perquè existeixi aquest forat. Per més que es vulgui blindar una llei d'amnistia, el punt clau no acaba essent aquest, s'ho poden passar pel folre. Hi ha un moment en què és tan descarat el paper de l'Estat a través d'un braç armat com és la judicatura espanyola, i a través d'altres eines com la Guàrdia Civil o el ministeri d'Interior, per aconseguir que hi hagi escletxes... Espanya és un dels únics països que ha tingut un grup terrorista pagat pel govern durant els últims 50 anys. No conec cap altre país europeu que hagi fet un GAL.

Arribat el cas, se'n beneficiaria?

Si l'acceptaria o si entraré dins de la llei?

Si és un dels possibles amnistiats, aprofitaria per tornar a casa?

Sí, sí, ràpidament, evidentment. I si no, seguiré fent la feina que estic fent des de Suïssa.

L'independentisme no es pot permetre la imatge de més independentistes davant d'un tribunal espanyol, emmanillats i vexats. L'amnistia ha de ser això"

No seria acceptar que era culpable però que l'han perdonat?

L'amnistia no és un indult. I per això part de la ràbia de la judicatura. És acceptar que senzillament, en benefici de la convivència, esborrem i no en tornem a parlar. Per això hi ha la insistència en què entrin totes les causes del procés. No és dir que era o no era terrorista. No perdonen per fer-te un favor. Si no, seria com estar davant d'un tribunal i que em jutgés i després em perdonés. Però jo no accepto estar davant d'un tribunal i, crec, que l'independentisme no es pot permetre la imatge de més independentistes davant d'un tribunal espanyol, emmanillats i vexats. L'amnistia ha de ser això.

Si no entrés en la llei d'amnistia, hi hauria alguna opció d'entregar-se?

L'exili no té més data de tornada que la possibilitat de tornar sense que la policia ni cap jutge et demani passar pel tribunal. Per tant, si són tres mesos, tres mesos. Que és un any, un any. O cinc anys o tota la vida, L'exili és això. El president Puigdemont va dir que tornaria encara que no guanyi les eleccions. Són circumstàncies diferents. Ell està convençut que la llei d'amnistia funcionarà. Hem rebut moltes pressions. El cas Tsunami estava aturat i, moltes accions, a punt de prescriure. Si no hagués saltat tot el tema de Puigdemont, l'amnistia, que Junts té la capacitat d'incidir en la política espanyola, algunes d'aquestes coses haurien prescrit. Ara no ho fan perquè volen posar-hi la pàtina de terrorisme i el terrorisme no prescriu.

Què és el que li ha sabut més greu deixar enrere?

La gent que m'estimo molt i que cada dia ens podíem veure, parlar, trucar, fer un cafè, discutir, la familiaritat que significa la ciutat ho trobo molt a faltar. Molt. El pont de Pedra, els barris, anar a caminar. Allò de tinc una horeta i anar a dalt de tot de l'Onyar a caminar o m'en vaig a la Devesa a caminar... Aquí també hi ha muntanyes, verd, molta natura i no hi ha sequera. Però la gent que estimo... i projectes que estaven lligant amb certes ganes... Em preocupa la política local, el que està passant, em preocupa el projecte Girona Futur que té moltes possibilitats i que trobo molt encertat... em preocupa molt com està la ciutat. Soc de posar-hi les banyes i mirar-ho des de la distància, em costa.

Trobo molt a faltar la familiaritat que significa la ciutat

I com ha estat l'adaptació?

Semblar mantenir una vida normal quan no ho és. Durant aquests mesos, tot i que no s'em veia per la ciutat, he intentat fer veure que tenia una vida més o menys normal a Girona. Que ningú no s'espantés. Però estic content de l'acollida. L'entorn és amable. Als catalans se'ns estima. Als catalans independentistes se'ns respecta el dret a la intimitat, tots els drets civils bàsics.

Mirant el moment actual de Catalunya i les enquestes, els independentistes han abaixat els braços?

No. Estem confosos. Hi ha coses que no hem hagut de fer mai. Hem estat sotmesos sempre. No hi ha hagut una revolució pacífica. No ha existit. L'hem hagut d'inventar. I hem d'acceptar que hem hagut d'anar assajant coses que si les assages vol dir que, potser, no acaben de funcionar. Pot generar frustració. Però ningú va dir que seria curt. Divuit mesos. Tothom sabia que divuit mesos, si l'Estat espanyol ens hagués deixat.... però no s'ha de demanar permís. És una carrera de fons. No pots córrer els primers mil metres massa ràpid. Seràs el primer els primers mil metres però arribaràs l'últim, si arribes. Hem hagut d'assajar per fer-ho de forma pacífica. Som catalans, som innovadors.

No està?

No. Hem assajat mètodes. Hem de replegar i estudiar com fer-ho. L'exili no ha de servir per posar-nos les piles, sinó per passar a la contra-ofensiva. Hem de passar a l'ofensiva. Hem de ser capaços de denunciar el que l'Estat espanyol està fent, el que la judicatura espanyola està fent, el que el Rei està fent. Hem de ser capaços d'acusar-los i dir que això que estan fent no és d'un país democràtic. Hem de passar a l'ofensiva, dins dels paràmetres que hem decidit com a moviment, que és la no- violència. No s'ha acabat. Hem vist per on rebem i hem de trobar les estratègies d'ofensiva. I l'exili n'és una. La majoria d'ONG europees està dient "a Espanya estan xalats, això no és terrorisme". Denunciem-ho.

Subscriu-te per seguir llegint