Girona estudia eliminar la gespa d’alguns parcs per reduir el consum d’aigua

L’Ajuntament de Girona estudia eliminar la gespa ornamental d’alguns parcs i substituir-la per prats mediterranis amb l’objectiu de reduir el consum d’aigua. I és que les gespes que hi ha actualment en alguns espais requereixen regs freqüents i, en canvi, els prats mediterranis només necessiten reg en el moment de la sembra. Aquestes mateixes gespes també necessiten un gran manteniment i, per això, el canvi també implicaria menys emissions de diòxid de carboni, per no fer servir el combustible que requereixen les desbrossadoreses, i una reducció de la despesa econòmica, per la reducció del nombre de segues.

En tot cas, la licitació que va treure fa unes setmanes l’Ajuntament del subministrament de llavors per a la sembra de prats i servei d’informes relacionats per 20.981,53 euros ha quedat deserta. Per això, fonts municipals detallen que «s’hauran de modificar coses» i que s’informarà «més endavant» del projecte, ja que «hi pot haver canvis».

Prova pilot

Fa un any que la Universitat de Girona, a partir del departament de Botànica, fa un seguiment de la biodiversitat actual en una zona de gespa amb manteniment intensiu -les segues normals d’una gespa- i en una zona on s’ha deixat de segar. Ara es vol sembrar un prat mediterrani i observar si hi ha un canvi representatiu i avaluar l’impacte positiu que pugui tenir això sobre la biodiversitat.

En aquest sentit, es preveu dur a terme proves pilot per la millora dels hàbitats naturals i la biodiversitat urbana en espais públics. Per això, les actuacions es farien a àrees urbanes d’alt impacte, que tenen gespes amb reg que requereixen un gran manteniment. En un principi, s’havia fixat el parc Migdia, el parc Central i un parc de Montilivi -probablement els Jardins de Vicenç Albert Ballester i Camps- per fer aquesta renaturalització de la gespa. El fet que la licitació hagi quedat deserta, però, podria modificar aquests espais inicialment escollits.

En aquesta primera licitació s’especificaven els metres quadrats que se sembraria a cada un d’aquests espais. On se sembraria més, si no es modifica el projecte, seria al parc del Migdia, amb un total de 8.800 metres quadrats i un total de 70,4 quilograms de sembra. Per altra banda, al parc Central la sembra seria de 43,2 quilograms a un espai de 5.400 metres quadrats, mentre que al parc del barri de Montilivi s’hi sembraria més poc: 14,2 quilograms a un espai de 1.770 metres quadrats. 

Respectar el cicle de vida

Un dels altres objectius pels quals es vol fer aquesta prova pilot instaurant els prats mediterranis és per respectar el cicle de vida de les plantes herbàcies i permetre completar la seva floració i formació de llavors. Això es produiria gràcies a la reducció de la freqüència de sega es vol i faria possible que moltes espècies d’animals es poguessin beneficiar de l’aliment que en poden treure. El nombre d’espècies és elevat i, per exemple, els pol·linitzadors aprofitarien el nèctar, mentre que hi hauria insectes com escarabats o himenòpters que s’alimentarien del pol·len. A més, algunes espècies de formigues i ocells granívors podrien aprofitar les llavors quan cauen a terra, i insectes herbívors, com erugues de papallones, que es podrien alimentar de les fulles.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Per altra banda, l’aparició de tota aquesta fauna invertebrada pot servir d’aliment a altres animals, com ocells insectívors, alguns petits mamífers o rèptils. A més, el prat mediterrani té l’herba més elevada i, això ofereix hàbitat per moltes espècies d’invertebrats i petits vertebrats que, amb la gespa actual, i no hi serien presents.