El Motel Empordà: continuïtat sense rutina

«El Motel Empordà és el gran restaurant de la meva vida». Una sentència important per qui la deia, el sommelier i copropietari del Celler de Can Roca, Josep Roca, davant del xef Jaume Subirós, ànima del restaurant figuerenc, en la presentació a Girona del llibre Motel Empordà, elogi de l’amor estable del periodista i escriptor Xavier Febrés. El jardí del Casino de Girona s'ha omplert aquest dissabte per la presentació d’un dietari amb què Febrés entrellaça la trajectòria i les singularitats de l’establiment amb els personatges i els plats que han protagonitzat la seva anomenada.

OpinióPau Canaleta

Seixanta anys de Motel

Febrés ha reivindicat la continuïtat del restaurant, fundat per Josep Mercader el 1961, any que ja hi va entrar a treballar Subirós, l’actual director, que signa el pròleg del llibre editat per Gavarres. «Continuïtat és tot el contrari de rutina, és innovació permanent, no repetir-se mai mantenint les coses bones: el menjar, el tracte humà, la comoditat», ha afirmat davant d’un públic que incloïa personalitats de la cultura gironina com els professors de la UdG Xavier Pla i Albert Rossich, l’escriptor Josep Maria Fonalleras o Miquel Mascort, fundador de la galeria El Claustre.

Tampoc ha estalviat elogis Josep Roca, que ha evocat les primeres visites al Motel Empordà amb la família, quan ell i el seu germà Joan estudiaven a l’Escola d’Hostaleria. «Hi veiem reproduït tot el que estudiàvem, per això per mi és acadèmia, aprenentatge i gaudi», ha dit, satisfet perquè ha pogut reproduir aquells àpats amb els pares més tard amb els fills, i ara ells ja hi tornen sols. «Té el valor de la repetició», ha reblat.

Convençut que el gust per entaular-se de molts gironins va néixer en un restaurant que «posa en un altar d’estovalles blanques la ruralitat i la senzillesa ben entesa», va recordar que el Motel és l’origen d’un fil que ha anat estirant la cuina d’avantguarda. 

Per la seva banda, Jaume Subirós ha destacat el paper determinant de Josep Mercader, el fundador de l’Hotel Empordà i del Motel, que va tenir el restaurant de l’estació de Portbou com a gran escola. «Hi va aprendre tant que anàvem molts passos per davant de molta gent», va dir, reconeixent «l’immens personatge» que va obrir un camí que molts altres han seguit després.

Subscriu-te per seguir llegint