"Vam veure la finestra d'oportunitat": els dies en què el PP va donar el cop al Govern

La moció de censura de Vox acaparava el debat polític en la dreta fins fa uns dies. Les setmanes prèvies es discutia l'eficàcia i fins i tot el to d'oposició d'Alberto Núñez Feijóo i els seus. El Govern acumulava escàndols —primer per la llei del sí que és sí, després va venir el delicte de sedició, la malversació i, finalment, les esmenes judicials—. Però el PP no acabava de donar amb la tecla. El dimarts 13 de desembre tot va canviar.

La comissió de Justícia del Congrés, amb el socialista Felipe Sicilia al capdavant, va donar llum verda a incorporar a la reforma del Codi Penal aquestes dues esmenes que permetien accelerar els nomenaments del Govern en el Tribunal Constitucional. Els lletrats van expressar els seus dubtes, però tot va seguir endavant. I aquí el PP va veure “la finestra d'oportunitat” que els ha portat a una victòria jurídica molt important.

El cop per al Govern va ser evident i, sobretot, va frustrar el pla de Pedro Sánchez d'acabar l'any amb totes les seves iniciatives legislatives (algunes molt polèmiques i que sembren dubtes dins del PSOE) tancades. El calendari queda ara alterat en l'arrencada d'un any electoral crucial per als dos grans partits. Aquesta victòria jurídica, que en el PP alguns qualifiquen també de “victòria moral” perquè va arribar en un moment clau i després de mesos en què els conservadors reconeixien “impotència” davant els procediments parlamentaris de la majoria de l'Executiu, es va gestar en uns pocs dies frenètics. Algunes hores especialment.

CONSULTES EXTERNES: HI HA AIGUA EN LA PISCINA

Aquell dimarts 13, els dubtes dels lletrats del Congrés en la comissió de Justícia van encendre les alarmes en el grup popular. “Aquí hi ha tema”.

A Gènova insisteixen a concedir a Cuca Gamarra l'“autoria intel·lectual” del moviment que, sens dubte, ha servit per a reforçar a la secretària general. L'assessoria jurídica del grup parlamentari es va posar en marxa i aquest dimarts es va fer molt llarg per a alguns tècnics. Necessitaven tancar el recurs i la sol·licitud de mesures cautelaríssimes en poques hores per a poder registrar-ho l'endemà. El ple en el qual es votava la reforma del Codi Penal estava fixat per al dijous.

Va haver-hi consultes externes amb experts jurídics i en Dret Constitucional que van confirmar a Gamarra que hi havia aigua en la piscina. El recurs tenia vímets suficients per a ser admès a tràmit i les cautelaríssimes podien ser acceptades. El que després Feijóo, que va estar al corrent de tots els passos i va donar llum verda, ha insistit a qualificar d'un “recurs molt ben armat”.

És cert que no hi havia precedents d'una paralització en un tràmit parlamentari en marxa, viu, abans de votar-se. Però tots els experts consultats pel PP coincidien que la falta de precedents no pesava més que la vulneració del dret dels diputats, i la jurisprudència existent, que és clara en què no es poden barrejar dos assumptes tan importants (la reforma de dues lleis orgàniques del CGPJ i el TC) amb una modificació intensa del Codi Penal (sedició i malversació) sense que consti una connexió material.

VISITA EXPRESSA AL SENAT DE GAMARRA

I el PP va seguir endavant. Feijóo va donar suport a Gamarra, que va fer una visita al Senat el mateix dimarts a la tarda, quan el seu equip continuava treballant en el recurs. Va anar a veure a Feijóo i abans de tornar-se al ple del Congrés va estar en el mateix passadís de la Cambra Alta mentre els senadors anaven sortint amb comptagotes. Va tornar a intercanviar unes paraules amb el seu cap en una cantonada i li va explicar alguns detalls.

Tot estava en marxa. La nit es va allargar però, al matí següent, el dimecres 14 a les deu del matí la portaveu va fer l'anunci en el passadís de l'hemicicle. Ja estava registrat.

Aquest mateix dimecres, mentre els magistrats del TC deliberaven sobre si convocar o no un ple per al dijous, fent-lo coincidir amb el dia que es votava la reforma en el Congrés, Gamarra i el seu equip es reunien amb els col·laboradors més pròxims de Feijóo a Gènova. La reunió, habitual cada dimecres, es va centrar aquest dia en el Constitucional.

Van valorar els diferents escenaris. Tots coincidien que l'idoni era que acceptessin les cautelaríssimes abans de la votació del Congrés perquè després seria tot molt més complicat. Van estar tota la tarda a Gènova, però la deliberació dels jutges, prop de les nou de la nit els va enxampar ja fos.

EL DESENCÍS I LA INCERTESA

El ple quedava convocat a les 10 del matí. Al final va començar amb molt de retard i els magistrats van ajornar la seva decisió al dilluns sense interrompre la votació en el Congrés. Va arribar el primer desencís en la seu del PP.

Gamarra seguia asseguda en el seu escó mantenint el contacte amb el seu cap de files i altres dirigents, entre els quals va estar sempre Esteban González Pons. La decepció es va fer evident. Consideraven que les coses s'havien complicat: no seria senzill paralitzar alguna cosa que ja havia estat votat. El propi Feijóo li va traslladar aquesta impressió al seu número dos preguntant-se què podien esperar llavors.

La incertesa en els següents dies va ser total. L'altra preocupació dins de l'equip jurídic dels populars era que les cautelaríssimes presentades en el recurs es referien a la votació en el Congrés i, per això, van decidir ampliar-lo durant el cap de setmana, demanant que es paralitzessin aquestes esmenes en el tràmit de les Corts Generals. Hi havia una altra oportunitat: que no arribessin a votar-se al Senat.

El dilluns la plana major del PP es va donar cita a Gènova per a acudir a la junta directiva del PP. Els dubtes continuaven intactes a l'espera que el TC il·luminés una decisió. Però Feijóo ja va canviar el to mentre alguns dels seus barons seguien en el to més dur, apuntant al fet que Sánchez caminava cap a “una república bolivariana”.

El líder del PP, no obstant això, va deixar clar que el socialista és un president legítim, però va posar en dubte "la legitimitat del que està fent, que ni és ètic ni raonable”, va expressar. Va demanar deixar de parlar de “cops”, conscient de la banalització del terme en els dies passats. Hores després, el Constitucional acceptava la sol·licitud del PP i paralitzava la votació d'aquestes dues esmenes al Senat. El sabor de la victòria.

No obstant això, de portes enfora, la directriu va ser clara: res de treure pit ni fer excessius escarafalls. Fins al punt que a partir d'aquest moment i, mentre Félix Bolaños compareixia a mitjanit advertint dels riscos per a la democràcia que implicava la fallada del TC, Feijóo va exhibir de nou un to moderat, demanant temprança i exigint al Govern que “rebaixés l'escalada verbal immediatament”.

Sánchez va comparèixer en Moncloa el dimarts 20 al matí, seguint el deixant del seu ministre de la Presidència. I amb un advertiment clar: prendria “les mesures precises” per a renovar el CGPJ I el TC.

Hores després, Moncloa confirmava que només hi hauria una proposició de llei per a reprendre les reformes plantejades en esmenes i evitar una nova garrotada jurídica. Del Consell General del Poder Judicial i una possible rebaixa de majories com ja van intentar PSOE i UP en 2020, no hi havia res. Almenys, de moment. En el PP es van mostrar convençuts que el toc d'atenció de Brussel·les va ser determinant i que va obligar el Govern a tirar el fre.

“Ara només falta que deixin de dir barbaritats. Ha estat patètic el que hem vist”, deien amb duresa en la cúpula conservadora en referència a aquesta “sobreactuació”, als seus ulls “més que excessiva”.

La satisfacció en el PP es va fer evident aquest últim dimecres en la sessió de control al Senat. Feijóo es va sentir còmode en la seva intervenció, va evitar els errors d'altres ocasions i es va despatxar amb una soltesa que no s'havia vist abans. Sánchez tampoc va deixar passar l'oportunitat d'exhibir els seus missatges i va atacar a la dreta que “emmudeix al Parlament”.

Però la sensació en les files populars ho deia tot. “Aquesta vegada sí hem estat aquí. És el camí”, deien dirigents de tots els nivells.

“Qui parla ara de la moció de censura? Aquest és el PP. L'oposició real”, remataven.