Messi arriba on volia: la final del Mundial

La millor Argentina i el millor Messi van posar els dos peus a la final de Qatar. Ja és Messi on volia, a punt de jugar el setè partit del Mundial per poder emportar-se la copa daurada que el santificaria pels segles dels segles, investit com el futbolista més brillant de la història. Sense cap discussió. Messi i l’Argentina esperen relaxadament que França i el Marroc es barallin per l’altra plaça després de batre amb suficiència i cops letals una Croàcia que es va quedar muda, sorpresa, davant Messi, que era d’esperar, i l’eclosió de Julián Álvarez, que va secundar al primer gol de l’astre amb un parell de dianes que el converteixen en la revelació del torneig, si és que és una revelació un futbolista fitxat el passat estiu pel Manchester City. Barat sí que és: va costar 20 milions. Val molt més.

Persecució acabada

La inesgotable persecució del fantasma maradonià que tant han agitat davant seu, primer com una exigència, després com un cim, està a punt d’acabar. Noranta minuts, potser 120 és encara un llarg tros, però un sospir per qui porta tants anys brillant com el millor futbolista del món, sent Maradona cada dia. Ja està Messi atalaiant la copa del món que va observar tan de prop amb els ulls plorosos en 2014 i que la història va reservar per a uns altres, aquells alemanys de quan sempre guanyaven. La veu imaginària, figuradament, llunyana, a cinc dies de vista.

Ningú està capacitat al seu equip per posar-se a la seva altura i donar-li un cop de mà perquè, per fi, pugui agafar el trofeu amb les dues mans i aixecar-lo al cel, brindant una imatge icònica que estableixi, d’una ditxosa vegada, que l’Argentina ha vençut el passat que tant la pressiona des que Maradona guanyés ell només el Mundial de 1986.

D’Higuaín a Julián Álvarez

El record del 2014 conserva el dit acusador sobre Gonzalo Higuaín, víctima de la crueltat col·lectiva per les ocasions malgastades. El 9 d’Higuaín el porta ara Julián Álvarez, el nou soci de Messi, el company més fiable. Va sortir de suplent de Lautaro els dos primers partits i el va substituir a l’onze en els quatre següents. Messi va haver de fer el primer pas, com sempre, obrint el marcador per cinquena vegada i encarrilar el partit. Va tornar a ser (per tercera vegada) des del punt de penal gràcies a una escapada de Julián, que va enflairar un error monstruós de la defensa croata, i es va marcar una carrera embogida que va aturar Livakovic. Álvarez no va trigar ni cinc minuts a ficar el dit en la mateixa nafra. Amb una altra escapada, rebots mitjançant, que el va plantar de nou davant Livakovic.

El comiat de Modric

Modric va mirar al cel es va tocar els cabells i es va veure perdut. El final estava escrit davant el mateix equip i el mateix Messi contra els quals va debutar el 2006. La tercera semifinal de Croàcia no s’ampliaria amb la segona final després de la de 2018. Tadic va substituir Luka Modric perquè els 88.966 espectadors aplaudissin la retirada d’un altre futbolista 10. No va poder l’onze quadriculat reenganxar-se al partit amb el 2-0, desconcertat per l’impacte que va causar la parella de davanters albicelestes. El pitjor va arribar després amb la jugada maradoniana de Messi. Es va escapar per la dreta, va superar un rival rere l’altre fins a la línia de fons i tirar una passada enrere perquè Álvarez rematés i certifiqués que l’Argentina pot tornar a somiar.

Subscriu-te per seguir llegint