«L’humor ha de poder ofendre, si no, on poses el límit?»

L’emprenedor gironí Quimi Pla, ha creat el joc de taula en català «A cagar a la via», un entreteniment amb cartes de temes d’actualitat, inspirat en altres en anglès i de temàtica anglosaxona. El funcionament és senzill: A una pregunta qualsevol de la carta vermella, els jugadors han de respondre amb la carta groga més divertida que tingui.

Perquè s’entengui: «Què és el primer que fa en arribar a una platja nudista»? 

Ha, ha, treure’m la roba.

Això no val, ho estem fent sense cartes i pot respondre el que vol. I el segon que fa?

Mmm... Potser estirar-me a la tovallola i aixecar el cap, a veure què es veu.

Algú que crea un joc així, no sembla que estigui a favor de la moda de la correcció política

No, la veritat és que no, la gent està perdent llibertat. Jo reivindico, si es pot dir així, la llibertat d’ofendre.

El dret d’ofendre hauria d‘estar entre els fonamentals?

És que l’humor quasi sempre ofèn. Sempre hi pot haver alguna persona o algun col·lectiu, que es senti ofès. Aleshores, on poses el límit del que es pot dir i el que no? L’humor ha de poder ofendre.

Vagi amb compte, que alguns, com Will Smith, reaccionen malament a les ofenses.

Déu n’hi do, oi? Com pot ser que algú reaccioni amb violència a un acudit? Costa d’entendre.

Sol enviar gent a cagar a la via? 

En el joc, molt sovint.

I en la vida?

També, també. És una bona manera de no allargar gaire les discussions que no porten enlloc: a cagar a la via! O a pastar fang!

Per això se li va acudir el joc?

La idea se’ns va acudir amb els amics, que jugàvem a jocs similars, però les cartes eren en anglès o en castellà, i els temes ens tocaven molt de lluny. Vam creure que seria una bona idea que el joc tractés temes més propers.

Ànimes sensibles, absteniu-vos-en?

Home, no ho sé, jo crec que hi pot jugar tothom. Què haig de dir, no (riu)? Hi ha humor negre, hi ha expressions no gaire correctes, però tot plegat està fet des de la simpatia. En total hi ha 550 cartes, o sigui que hi ha respostes de tota mena.

Més de mig miler de cartes, són moltes preguntes i respostes. D’on treu el temps?

Vaig aprofitar un viatge que vaig fer al Brasil, vaig escriure les cartes. En tornar a casa, va començar el procés de creació.

Ja em perdonarà, però ja que això va d’incorrecció política li diré: deu ser vostè un tio estrany, perquè se m’acudeixen força coses millors a fer al Brasil, que escriure cartes d’un joc.

Ha, ha i algunes d’aquestes coses deuen ser políticament incorrectes, no?

Quasi totes, així que no les penso esmentar.

Bé, el cas és que va ser un viatge llarg, i sovint feia trajectes en bus de set o vuit hores. Vaig aprofitar aquestes estones de viatge en bus, per idear les cartes el joc. O sigui, que no em treia temps per fer res més. Què més podia fer, en un bus?

Vist així, té raó. Dedicant-se a temes tan incorrectes, no té por que l’espiïn, ara que està de moda?

(Riallada) Dec ser dels pocs als quals no han espiat, no?

I si algun col·lectiu s’ofèn per culpa del «A cagar a la via»?

No ho he ni tan sols pensat. Potser seria promoció, no? La veritat és que, com ja deu suposar, no sóc gaire políticament correcte, així que, si algú s’ofèn, tant me fa.

Subscriu-te per seguir llegint