«He inventat el panettone de Girona, amb ratafia i poma confitada»

La italiana Serena Formiglio, propietària de les pizzeries Quo Vadis (Salt i Bescanó) va començar fa un parell d’anys a fer també panettone. Amb tant d’èxit que ha quedat segona classificada en el concurs internacional Millor Artesà del Panettone que la marca Irca va organitzar fa unes setmanes a Milà 

Quo Vadis, Serena?

He, he, aquest nom m’ha portat a Girona. La pizzeria que tenien els meus pares a Pescara ja es deia així.

S’ha convertit en la reina del panettone?

Vaig quedar a un sol punt del campió! I això que hi vaig participar quasi com un joc, perquè no em dedico als panettones sinó a les pizzes. De fet, faig els panettones en el forn de la pizza, i no en forn professional, amb ventilació, humitat, etc. En canvi jo, res, amb el forn de les pizzes, que és el que tinc a mà.

Vaig quedar a un sol punt del campió! I això que hi vaig participar quasi com un joc

Expliqui una mica el camí fins a arribar a guanyar el segon premi.

La primera prova era fer un panettone clàssic, érem 125 participants d’Espanya, Andorra i Portugal. Vaig quedar segona i a més em vaig classificar per a la final, a Milà.

I allà que va anar.

Una vegada allà, havíem de fer un panettone de xocolata i un de regional. Així que vaig inventar el panettone de Girona.

Caram. I què porta?

És un panettone de ratafia amb poma de Girona confitada, i avellanes de Brunyola.

No és fàcil aconseguir el sabor de la ratafia en un panettone, ja que no s‘hi pot posar res d’alcohol, o si no, no fermenta

Nyam.

No és fàcil aconseguir el sabor de la ratafia en un panettone, ja que no s‘hi pot posar res d’alcohol, o si no, no fermenta. Abans d’aconseguir-ho, vaig fer unes quinze proves.

A què atribueix la fama que estan agafant els pannetones? 

Aquí a Espanya, crec que és una mica per moda. A Itàlia és una tradició, no hi ha família que no tingui un panettone a taula. Aquí la gent ha dit: si ho fan a Itàlia, nosaltres també. Ja va bé, així en venem (riu).

Pels que tenim colesterol, deu ser mala cosa.

El 40% de la massa del panettone és mantega. Però perquè es doni una alegria una vegada a l’any no passa res, hi ha moltes coses que fan mal.

És veritat que s’ha de menjar amb les mans?

Segons he llegit darrerament, s’ha de tallar en llesques grosses. És igual, que tothom ho faci com vulgui, l’únic imprescindible és posar-lo al mig de la taula i compartir-lo, el panettone és per aplegar la família.

La fama del panettone a Espanya és una mica per moda. A Itàlia és una tradició

De què està fet el panettone més estrany que ha vist?

No l’hi puc dir, perquè serà el panettone que portaré l’any vinent al concurs (riallada). Ja he fet proves i tot, fins i tot en venc en una edició limitada. Miri, és...

Però no ho reveli, que l’hi copiaran!

Exacte, això és el que em fa por. Sap què? No l’hi dic. Encara l’haig de perfeccionar.

Té èxit, entre els que l’han pogut tastar?

Molt. I això que diuen que és molt estrany, que no s’ho esperen. A la pizzeria faig degustacions de panettone, i em diuen «ui, quin color més estrany, què és això». I jo els responc que primer el tastin, i ja els diré després de què està fet. Si els ho dic abans, no el tasten (riu).

No li puc dir quin és el panettone amb ingredients més estranys que he vist, perquè serà el que portaré l’any vinent al concurs

M’està picant la curiositat, Serena.

L’ingredient principal és molt estrany.

Què ha descobert de la cuina catalana en els divuit anys que fa que va arribar?

Moltes coses. La fideuà m’encanta. I també els cargols, que a Itàlia també en mengem, però aquí estan cuinats de manera diferent. Ara bé, el que més em va sorprendre en arribar a Catalunya va ser que l’hora de dinar no mengen pasta. «Així, què mengen?», pensava.

No serà un panettone de cargols, la seva sorpresa?

Mai se sap... Hi ha un ingredient que porten també els cargols.

"L’únic imprescindible és posar-lo al mig de la taula i compartir-lo, el panettone és per aplegar la família"

No digui res més, no vull que per culpa meva li copiïn la idea.

Sí, més val que calli. El que li puc dir és que, encara que els panettones siguin típics de desembre, ara en farem tot l’any. Farem el Panettone Solidari, per col·laborar amb Oncolliga. Així, a la vegada que mengem un bon panettone, ens ajudem una mica entre tots.

Subscriu-te per seguir llegint