L'espai Sense ficció presenta aquesta nit el documental Txernòbil per sempre, en què el realitzador Alain de Halleux rememora els fets del 26 d'abril del 1986, quan el reactor número 4 de Txernòbil va explotar, provocant la contaminació del 40% del territori europeu.

Els àtoms, diu el realitzador, tenen una vida llarga i els homes, la memòria curta. Per això, tot i que l'accident de la central nuclear de Txernòbil serà recordada per sempre i que el tema formarà part de l'agenda d'assumptes internacionals durant dècades, 25 anys després del desastre atòmic, Ucraïna està disposada a construir onze noves plantes nuclears.

Actualment, Txernòbil ha esdevingut un centre d'atracció turística, però el que resulta encara més sorprenent és el fet que s'ha convertit en un indret "virtual" pels joves ucraïnesos, que només coneixen l'escenari de la tragèdia gràcies al videojoc Stalker.

Aquesta generació, nascuda ?l'any 1986 i que s'anomenen a si mateixos "els fills de Txernòbil" es debat entre acceptar allò que han sabut de l'accident per les versions oficials i la necessitat que tenen de comprendre exactament què va passar.

Ara, de manera immediata, el futur passa per cobrir el que queda del reactor accidentat durant els pròxims cinc anys, amb una infraestructura enorme, com si d'un búnquer es tractés.

El problema, es planteja el documental, és que quedarà enterrat per sempre sota la terra. Les conseqüències de la catàstrofe industrial més important que hem viscut abans de l'accident de Fukushima? O la memòria d'un esdeveniment tràgic que quedarà condemnat a l'oblit perpetu?

I el que és encara més important: el soterrament eliminarà per sempre més els riscos de contaminació?