«Machos Alfa», una comèdia sobre «noves masculinitats»

La nova sèrie dels germans Caballero, creadors de «La que se avecina», s’estrenarà el pròxim 30 de desembre a Netflix

Els quatre protagonistes de la sèrie «Machos alfa».  | NETFLIX

Els quatre protagonistes de la sèrie «Machos alfa». | NETFLIX / maría muñoz/efe. madrid

Maria Muñoz/EFE

La «nova masculinitat» és protagonista de la comèdia Machos Alfa, la sèrie dels germans Caballero que arriba a Netflix el 30 de desembre. «El que ens agrada de la comèdia és que toqui temes seriosos, que la gent rigui però que també generi debat, i aquest tema és al carrer», diuen. El tàndem creatiu conformat per Laura i Alberto Caballero, al capdavant de sèries d’èxit en comèdia com La que se avecina o El Pueblo, indaga en la història «de quatre homes de diferents classes i condicions que encaixen com el món canvia», desgrana el creador. «Ja tocava fer alguna cosa d’aquest tema, que cala socialment».

Fernando Gil, Maria Hervás, Raúl Tejón, Kira Miró, Gorka Otxoa, Paula Gallego, Fele Martínez, Raquel Guerrero i Virginia Rodríguez protagonitzen aquesta comèdia coral que durant deu capítols de trenta minuts explora «la concepció de quatre personatges masculins educats en diferents graus de masclisme», diu la creadora. Per a la directora, el pes de la sèrie resideix en «que en són les accions les que afecten directament la forma de portar-se i reaccionar-ne», avança. «Pedro perd el poder econòmic i la seva identitat d’èxit, mentre que Raúl perd el seu poder sexual, i Santi i Luis fan front a haver estat homes educats en la cultura masclista», explica el creador sobre la sèrie, en què paraules com « nova masculinitat» i «patriarcat» es converteixen en protagonistes.

Al duo de creadors no els preocupa abordar un tema candent. «Esperem ofesos, però és que perquè la comèdia no sigui una tonteria els ha d’haver», explica el guionista. «Si hi ha debat aconseguim doble objectiu, que la gent rigui i reflexioni. Oferir-se és molt democràtic i cal perdre-li la por a la polèmica». Tots dos tenen clar que «si abordes un tema pensant en anar amb compte caus a l’autocensura», per això creuen fermament que la millor manera de fer comèdia és «sense complexos», i incorrent en «històries molt realistes que poden passar i que fins i tot ens han passat», indiquen.

Subscriu-te per seguir llegint