Creed era una gran demostració de com refundar una saga molt popular respectant-ne les essències i, al mateix temps, aportant-hi un llenguatge propi. Aquell spin-off de Rocky va saber guanyar-se el suport de la crítica i el públic, i la seva segona part va pel mateix camí. I té mèrit, perquè també funciona com a seqüela directa de la pitjor entrega de la saga original, Rocky IV.
Estrenada en plena era Reagan, Rocky IV pot despertar certa nostàlgia pels seus moments èpics i la mítica cançó Hearts on fire, però en termes generals en un acte de reafirmació ianqui tirant a molt fatxa en plena Guerra Freda, i també un veritable catàleg de com exercir el maniqueisme en pantalla. Creed II: La leyenda de Rocky es dedica, de fet, a recuperar el millor d'aquell film: el personatge d'Ivan Drago, boxador soviètic tractat visualment com un Terminator i que ara resulta que té un fill que vol desafiar Adonis Creed al ring. La cosa té molt morbo, perquè es tracta del fill d'Apollo Creed anant a patacades contra el fill de l'home que va matar el seu pare. Malgrat que Rocky al principi no està d'acord amb acceptar el combat, acaba acceptant entrenar el noi un cop més per evitar que la història es repeteixi.
Dirigida per Steven Caple Jr., i de nou coescrita pel mateix Sylvester Stallone, Creed II: La leyenda de Rocky és tant una reformulació de la pel·lícula original com una demostració de la vigència de la saga, una de les més coherents del cinema contemporani. Al costat de Stallone, destaquen Michael B. Jordan, Tessa Thompson, Dolph Lundgren, Florian Munteanu, Phylicia Rashad i Brigitte Nielsen, de nou en la pell de la dona d'Ivan Drago.
