«Urgencias»: Viure al límit

Quan HBO Max va debutar al nostre país, va prometre que seria el canal de distribució de sèries que estaven sense plataforma i que havien estat llargament reclamades pels seus fans. Entre aquestes hi havia títols com Fringe, que hi va arribar amb relativa rapidesa, i Urgencias, una de les sèries fonamentals dels anys 90 i també un dels casos en què la televisió generalista no va saber mantenir-la en emissió com es mereixia. Però malgrat les promeses, HBO Max va anar ajornant l’arribada d’aquesta mítica sèrie mèdica produïda per Michael Crichton i Steven Spielberg, fins al punt que començava a semblar que s’havien precipitat anunciant-la. Però finalment aquest diumenge reparen el deute i tindrem a la plataforma les seves quinze temporades. És una gran notícia per uns quants motius i el primer de tots ells és que potser així s’esmena aquesta tendència a no situar-la entre les grans produccions televisives dels darrers anys. Potser no va tenir la qualitat de The Wire o Els Soprano i es va allargar més del necessari, però el cert és que va trencar uns quants clixés formals i va saber presentar uns personatges molt ben dibuixats.

L’acció de la sèrie se situa a la sala d’urgències d’un hospital universitari, amb totes les contraindicacions que això comporta: des de l’evident falta de recursos per fer front a la massificació de pacients i els problemes derivats d’un sistema de salut ple d’incongruències, fins a la gestió emocional d’aquells casos en què una vida es perd malgrat tots els esforços per salvar-la. També és una mirada més propera a les vides dels seus protagonistes, metges, metgesses, infermeres i infermers que lluiten per separar la vida personal de la professional, tot i que inevitablement alguns d’ells acaben barrejant-la. Encara avui el que impressiona d’Urgencias és l’atenció al detall en la descripció dels personatges (aquí els rols es torpedinen constantment, per això conserva la convicció dramàtica del primer dia) i sobretot l’estil visual amb què mostra la feina dels protagonistes, amb un ús molt impactant de la càmera en mà. Transmet molta veritat, fent-te sentir que gairebé hi ets, i per aquest motiu veure-la ara subratlla les virtuts que la van portar a ser la sèrie més premiada de la història dels Emmy. Al seu repartiment, grans noms com Anthony Edwards, Noah Wyle, Julianna Margulies (la protagonista de The Good Wife hi encarna un dels millors personatges de la funció), Gloria Reuben, Goran Visnjic, Maura Tierney, Laura Innes, Maria Bello, Alex Kingston, Eriq La Salle, Sherry Stringfield i, naturalment, George Clooney, en el paper que va projectar la seva carrera a Hollywood.

Subscriu-te per seguir llegint