Les estrenes més sonades

Els nous ‘hot spots’ de Barcelona que necessites descobrir aquesta primavera

Producte fresc per al teu Instagram. Deu restaurants acabats de sortir del forn que ja s’han convertit en tendència

Tempura, carn, tapes, delícies índies, vermut italià, vins naturals, biquinis... vet aquí els ‘spring breakers’ de la capital catalana

Bikini a l'ast de La Bikineria.

Bikini a l'ast de La Bikineria. / Instagram

Òscar Broc

Arriba el bon temps i es disparen les ganes de sortir i conèixer llocs nous. ¿Vols producte fresc per al teu Instagram? ¿Vols descobrir als teus col·legues les novetats que més cremen? Doncs aquí tens 10 restaurants acabats de sortir del forn que demanen a crits convertir-se en els ‘hot spots’ barcelonins d’aquesta primavera. Tempura, carn, tapes, delícies índies, vermut italià, vins naturals, biquinis... Vet aquí els autèntics ‘spring breakers’ de Barcelona.

1. Pakora o Mai

Cantina índia

Després dels exitosos The Fish & Chips Shop i Baby Jalebi, els germans Alam presenten al Poblenou un altre pas de rosca a la cuina índia que farà parlar. Es diu Achaar (Pere IV, 89), va obrir a principis de març i es desmarca dels seus germans gràcies a una original combinació de vins naturals i cuina índia de veritat (el xef és del Punjab).

Amb un look industrial que es mimetitza amb l’ànima del barri, Achaar és una dutxa calenta per a esperit i estómac. En aquesta moderna cantina, triomfa un butter chicken colossal (el millor que he tastat al costat del de Mirch), una costella de xai a l’estil tandoor màgica, uns fregits memorables d’ocra o en forma de bunyols indis, uns adobats casolans potentíssims, un pa naan acabat de fer del qual no et canses..., plats saborosos i reconfortants que, en contacte amb els vins naturals de la casa (que bo aquest Roig Boig), adquireixen una nova dimensió. Molt, molt top.

2. Brases i estrelles

Nou rostidor ‘top’

¿Rostidor de luxe? Jo dic que sí. Erri & Urrechu (Diagonal 661-671) aspira a l’excel·lència i no juga amb preus populars. En aquest nou espai, capitanejat pel sensei graeller Íñigo Urrechu i ubicat a l’hotel Torre Melina Gran Meliá, el producte és d’alta volada. I l’equip de cuina també. Les brases acaparen els flaixos en una carta en la qual centellegen les carns, de diferents races i maduracions.

El meu entrecot té més clímaxs que les sessions de DJ Coco al Primavera Sound: està perfecte, en el seu punt ideal, i se’ns tira a sobre flanquejat per guarnicions d’escàndol, com l’edamame amb bolets, les escalunyes al vi o la bearnesa. Però no tot és brasa en aquesta vida. De la fregidora, en salten unes croquetes de pop que m’activen el llagrimall: saben a octòpode, m’exploten a la boca, són pur entusiasme. I segueixo amb gemmes tallades a la cuina: el brioix amb cranca i fricandó (buf), l’amanida de llamàntol (uf), els ous ferrats trufats (oh). A partir d’avui, primavera s’escriu amb erre.

3. La vinya del Raval

Platillos amb substància

La entrada del restaurante Assalto.

La entrada del restaurante Assalto. / Manu Mitru

Avalat per l’èxit de My Fucking Restaurant, el xef Matteo Bertozzi s’embarca en una nova croada, també al Raval. El seu nou fill es diu Assalto (Nou de la Rambla, 44) i és un bar de vins en el qual es beu molt bé..., i es menja gairebé millor. Bertozzi es torna boig i les seves mans dibuixen uns platillos de línia clara i elegància salvatge.

L’espinada de la carta és mediterrània, però les muses venen moltes vegades d’Àsia. El cuiner italià excita el visitant amb les seves joguines ‘slow food’: una amanida de gamba vermella apoteòsica, una albergínia amb kimchi molt boja, un llobarro en adob granadí de traca, una versió italiana del pa amb tomàquet que tela marinera, una ostra fregida per cridar... I el millor és que Bertozzi ha acumulat al celler una de les col·leccions de vins naturals més al·lucinants de Barcelona. Va obrir fa tres mesos: corre, abans que t’ho expliquin.

La caballa con 'kimchi' de romesco de Assalto.

La caballa con 'kimchi' de romesco de Assalto. / Manu Mitru

4. Joventut i tradició

De tota la vida

Lucas Urmeneta y Sofía Roda, de Bar Bocata.

Lucas Urmeneta y Sofía Roda, de Bar Bocata. / Òscar Gómez

Quan es fan les coses bé, hi sol haver recompensa. A Bar Bocata (Travessera de Gràcia, 88) la recompensa ha arribat ràpid, ja que amb prou feines fa tres mesos que està en dansa. No obstant, el seu èxit és tan merescut ara, com predictible el dia que van obrir. Malgrat la joventut del seu equip, al Bocata es respecta i es treballa la tradició. Platillos i tapes reconeixibles, no gaires, però de manera endimoniada ben executats. Estava cantat que amb aquesta truita de patates (de les millors de Barcelona), amb aquests cigrons amb botifarra, amb aquest pebrot vermell escalivat i amb aquest cap i pota, no li anirien gens malament les coses a aquesta casa de menjars 2.0. Ara que ho penso, es diu Bocata i encara no he tastat els seus famosos entrepans: caldrà tornar-hi.

Alcachofas con salsa holandesa de Bar Bocata.

Alcachofas con salsa holandesa de Bar Bocata. / Òscar Gómez

5. Tempura deluxe

Barra japonesa

Kenji Ueno, con una botella de sake frente al cuadro de la caballa.

Kenji Ueno, con una botella de sake frente al cuadro de la caballa. / KU

Merikenko (Sèneca, 28) té totes les butlletes per convertir-se en la nineta dels ulls de gurmets i cercadors de novetats candents. El novíssim projecte de Kenji Ueno (Can Kenji, Aiueno, Sato i Tanaka) és una simple barra japonesa en la qual es despleguen dos menús degustació: 52 i 62 euros. S’hi imposa la tempura de peix, marisc i verdures en el seu format més delicat i detallista, sens dubte l’especialitat de la casa. La gamba tempuritzada (cap inclòs) és la icona més cridanera de la seva heràldica, però l’inevitable apartat de nigiris és l’alça que t’ajudarà a tocar el cel amb la punta de la llengua. Fa olor de hot spot a quilòmetres.

barcelona/image1 (1).jpeg

Tempura de sushi de uni (erizo de mar) de Merikenko. / Merikenko

6. Triangle amorós

Biquinis d’autor

barcelona/el balear 2.jpg

El Balear: un clásico con sobrasada de La Bikineria. / Instagram

Joan Gurguí, el rei del biquini d’autor de Barcelona, acaba d’inaugurar un flamant espai al passeig de Sant Joan, 60, una artèria en la qual semblava impossible trobar bons planxats. Fa cinc anys, Gurguí va obrir un petit racó de biquinis al Mercat del Ninot; avui compta amb un restaurant a la zona alta i no fa ni tres setmanes que va inaugurar el vaixell insígnia de la família, un espai agradable i diàfan amb vista al passeig de Sant Joan, bon cafè d’especialitat, vins i còctels.

Però el ganxo de La Bikineria, per descomptat, són els biquinis gurmet amb tocs d’autor que surten de la ment de Gurguí; triangles de pa de motllo tramezzino, cruixents, llaminers, amb tots els ingredients ballant en perfecte equilibri i disponibles tot el sant dia. Pregunta pel seu biquini efímer de temporada, si busques emocions fortes.

7. El rei del Born

Bombo i platerets

Varios platillos de Bar Pimentel.

Varios platillos de Bar Pimentel. / El Periódico

Sempre que hi passo per davant, és més ple que els voltants de Bangladesh. Amb tan sols sis mesos de vida, el Bar Pimentel (Carders, 11) es pot considerar un triomf. El triomf de la cuina mediterrània dosificada en forma de tapes i platillos. El triomf d’una carta reconeixible i juganera que funciona i presenta hits inapel·lables, com el calamar amb salsa de kimchi, el parmentier amb ou escumat i rosta o el molt reivindicable cheesecake de mató.

Cuina de tota la vida amb un twist, en un bar amb encant. En un barri al caire de l’abisme de la gentrificació, l’ensaladilla russa, les croquetes d’ibèric i el caneló de pollastre del Pimentel semblen una fusta en ple naufragi. Salvats.

8. Vermut a la italiana

Amaro en temps regirats

La sala de Benditto.

La sala de Benditto. / Ferran Imedio

Set mesos de vida i ja ha enamorat incomptables gurmets. Benditto (Bailèn, 158) és una vermuteria italianocatalana que no tem la pràctica del vermut quan cau la nit. Per això compta amb unes 15 referències de vermuts d’allà i d’aquí: si et va la marxa, atreveix-te amb el de sake de Lleida. No hi falten els amaros, ni els vins d’Itàlia, obvi, i han pensat en la confraria de les copes dels vespres, ja que també ofereixen diferents opcions de Spritz i còctels amb vermut. I en aquest onatge d’alcohols transalpins, floten en llibertat els platillos de l’extraordinari cuiner Víctor Ferrer.

Sbriciolona. Barqueta de musclos fumats en escabetx amb fonoll. Ous amb amanida de bou de mar. Ricotta amb olivada, anxoves i pesto de ruca i pistatxos.... Senya’t abans d’entrar-hi, que el nom del local no és gratuït.

Montadito de mejillones ahumados en escabeche de Benditto.

Montadito de mejillones ahumados en escabeche de Benditto. / Ferran Imedio