Quan ja han aflorat 22 milions d'euros (¡Más madera!), la incògnita, finalment, s'ha aclarit. Dèiem que els bitllets de 500 euros tenien per nom Bin Laden, perquè tots sabíem que existien, però cap de nosaltres els havia vist. Doncs, no. No els vèiem perquè algú els acaparava. Si fem cas a les notícies d'aquests dies, que ens diuen que la secretària de Fèlix Millet omplia amb ells maletes que dipositava en una caixa se seguretat de Caixa Catalunya, podem sostenir empíricament que el principal sospitós de la invisibilitat dels bitllets de 500 euros és el nostre mai ben ponderat Fèlix Millet (ho sento, Bin Laden).

Fèlix Millet o Fèlix Bitllet? Bitllet o Mitllet de 500?. Ho deixo a la seva elecció.

Com és sabut, els Millet provenen del franquisme catalanista, si així podem anomenar-lo. En la transició molts personatge com ells es van agrupar en l'opció política "Concòrdia Catalana", liderada per Joan Antoni Samaranch, que va decidir dissoldre davant les previsions certes que obtindrien una gran patacada electoral.

Molts eren franquistes pura sang, altres marcaven el límit democràtic de la formació, eren els homes de la Lliga Catalanista de Cambó, aquell que va dir: "Suport militar a Franco, sí; suport polític, no" (¿?), com consigna a seguir pels seus durant la nostra guerra civil.

No sóc qui pensa que franquisme és sinònim de corrupció. He conegut i conec molts franquistes honradísims. El cas Millet té més de camaleonisme polític cara a la butxaca, que d'ideologia i principis, com estem veient.

Fins a aquí, tot clar. Però seria gravíssim que un personatge com Millet acabés tacant un partit de demostrada vocació democràtica com és CDC. Per aquest motiu considero que haurien de donar transparència a la seva relació amb tal personatge. Estic convençut que CDC té les mans netes. De no ser així, em duria una gran decepció.

Aquests dies la premsa ha aportat dades noves: el 2006, any que CDC va rebre 60.000 euros de l'Orfeó Milletà, la memòria de la Fundació Trias Fargas lliurada al Departament de Justícia no reflecteix cap acte de promoció de la música popular catalana. En canvi, la fundació sí va organitzar, aquell exercici, fins a 15 actes de suport a la campanya electoral de Xavier Trias, el candidat de CiU a l'Ajuntament de Barcelona. Els actes electorals es van realitzar en període de precampanya sota la marca Imaginabcn i van incloure l'engegada d'una web publicitària, una dotzena d'actes de promoció en tots els districtes de Barcelona, l'edició de diversos vídeos propagandístics i fins a una festa amb els seus simpatitzants en una discoteca de la ciutat. Un portaveu de Xavier Trias va negar que els d'Imagina Bcn fossin "actes electorals", sinó que eren, va dir, "un projecte de participació ciutadana".

Tan difícil és aclarir-ho tot? És impossible esvair, també, altres dubtes? Per exemple: va declarar Àngel Colom a Hisenda, o en la seva declaració de la renda, que per les seves mans van passar tants Mitllets? Pensa retornar-los? Quins actes musicals va promoure la Fundació convergent?

I, una pregunta a tots: Per què no s'ha constituït una comissió parlamentària d'investigació? Hauríem de donar passaport a tots els polítics que han format part dels consorcis i juntes del Palau de la Música sense assabentar-se de res? És difícil creure que no notessin ni alguna coseta. I, qui calla, atorga.