Milers de famílies catalanes s'han hipotecat fins a 40 anys per poder fer front a la despesa mensual derivada de l'accés a l'habitatge. Tenir un sostre familiar suposa, en molts casos, un compromís del 50% dels ingressos familiars dedicats al seu pagament. La situació l'ha portat el darrer cicle econòmic expansiu, el vertiginós augment del preu de l'habitatge, l'encariment dels lloguers i la facilitat amb què caixes i bancs han donat crèdits.

Però les circumstàncies existents a l'hora de signar el contracte hipotecari han variat per a la majoria de persones hipotecades, sobretot les que es van hipotecar a partir del 2006, quan els tipus d'interès eren més baixos i els preu de l'habitatge van arribar al seu màxim. L'esclat de la crisi ha deixat a Catalunya un 17,7% de la població a l'atur i la impossibilitat de fer front al deute hipotecari va creixent. Actualment, si algú no pot pagar el seu deute, el banc no només es queda l'habitatge, sinó que a més el deute segueix viu, descomptant-li el valor del bé executat. A diferència d'altres requisits existents a la Unió Europea, a Espanya el préstec té caràcter personal i garantia real.

Per aquest motiu, el diputat Pere Aragonès d'Esquerra ha presentat una ?Proposició de Llei on es demana la dació en el pagament de les hipoteques, és a dir, que tal com es fa a països com França, Bèlgica, Alemanya o als països anglosaxons, amb el lliurament de l'habitatge, la persona pot saldar el deute amb l'entitat financera i no se li embarga cap altre patrimoni ni ingrés familiar present i futur. Amb el lliurament de les claus, queda resolt el deute. Aquestes mesures beneficiarien més de 25.000 famílies que poden veure embargat el seu habitatge en els propers dos anys.

Per altra banda, en aquesta proposició, Esquerra demana que es prohibeixin les anomenades clàusules de sòl que inclouen moltes hipoteques amb interès variable, el 80%, de les quals s'han fet a Catalunya, i que estableixen un límit per baix i per dalt del tipus d'interès. Aquesta mesura, que en teoria hauria de donar seguretat a les dues parts signants de la hipoteca, en realitat estableix una clara desigualtat entre els beneficis.

Aquestes mesures responen a la voluntat d'Esquerra de protegir les famílies en moments de crisi, ja que el preu de la bombolla immobiliària no l'han de pagar les famílies ni els assalariats. No pot recaure sobre aquests tot el pes de les males pràctiques bancàries i l'excés de risc en moltes altres operacions.