Cartes

Joan Garcia. GIRONA.

Fa un mes que va entrar el nou govern de CiU, el que ens havia de portar la salvació eterna de les ànimes dels catalans després l'infern al qual ens havia conduït el tripartit d'esquerres. Doncs bé, part del balanç és aquest:

1. El concert econòmic s'ha convertit en pacte fiscal.

2. Xavier Crespo comunica que deixa l'alcaldia de Lloret per ser secretari de Seguretat i quatre setmanes després encara no l'han nomenat.

3. Nomenen consellera de Justícia l'advocada que va presentar una demanda contra les consultes sobiranistes.

4. El portaveu del Govern, Sr. Homs, posa a la picota Spanair, anunciant una quasi segura fallida de l'empresa, i l'endemà han de córrer a apagar el foc.

5. Nomenen director de Patrimoni un regidor socialista que ha estat una ruïna per Girona. Aquest nomenament va provocar que CiU de Girona posés el crit al cel. Algú s'imagina què hauria passat amb el tripartit, si per exemple, ERC hagués gosat criticar el nomenament d'un alt càrrec del PSC, o a l'inrevés?

6. Van prometre eliminar el límit dels 80 quilòmetres per hora a les rodalies de Barcelona i ara tenen un embolic que no saben com sortir-ne.

7. Els trens de rodalies fan una vaga encoberta, no surt cap conseller a dir res i, com ja feia Jordi Pujol, donen la culpa a Madrid.

8. Donen ordres als serveis jurídics de la Generalitat de no demanar la imputació de ningú de CDC pels diners de Ferrovial que van desaparèixer del Palau de la Música. Millet era un amic.

9. Nomenen un conseller de Sanitat que cada vegada que obre la boca és per fer de comercial de les mútues privades i per carregar-se el sistema públic de salut.

10. Nomenen un conseller d'Interior que en lloc de manar ell es limita a acatar les ordres que li donen els Mossos.

11. Nomenen un conseller d'Empresa que accepta el tancament de Yamaha abans de presentar-se l'ERO. La culpa del tancament no és del conseller, però tampoc ho era quan Lear va tancar la seva planta a Catalunya pocs dies després de ser nomenat conseller de Treball Josep Maria Rañé i bé que des de CiU el van responsabilitzar a ell.

Per només un mes de govern, no està malament. Esperem que millorin, perquè si hem de fer la mateixa suma pels 47 mesos que queden, anem cap a l'abisme. Sort que han fet fora el tripartit!

Vingui a Alemanya, herr Josep

joan enric carreras i mercader. bellcaire d'empordà.

Carta al Sr. Xavier Domènech: miri, la sra. Merkel resta mal informada, com molta gent, tal com vostè diu, el nostre país es totxo, turisme i rés mes, i també picardia i especulació per anar millorant "la butxaca", aqui el "rei del mambo" es el que té més diners, no el que té mes estudis. En l'àmbit industrial som a la "cua d'Europa", els nostres enginyers no poden desenvolupar-se perquè les nostres empreses no son competitives i tampoc volen ser-ho, no es dominen les tecnologuies i no volen invertir en millores de procés que sí les farien competitives, no solament sous baixos. El nostre nivell empreserial el comproves quan vas a un banc a demanar un préstec per fer innovacions a l'empresa, solament et demanen l'aval i quina es la quantitat "que factures", mai pregunten "quina quantitat guanyes", això de la "viavilitat de l'inversió els preocupa molt poc".

Som un país en el qual, segur que la Sra.Merkel no ho sap, els nostres joves i no tan joves, solament volen ser "funcionaris", res de preocupacions i bones vacances, la Sra. Merkel solament sap que, malauradament, tenim molts joves que no fan res, pero el que no sap és que tampoc "saben fotre res", per això hem de treballar els grans, més anys.

Carisma racial

Núria Roura Puigdevall. girona.

Argumentem convençuts que no som gens racistes, que som de ment totalment oberta i amics de tota cultura dissemblant a la nostra. La gent de la nostra terra som tolerants i comprenssius. Ens preocupem extremadament pel distint. Coneixem la seva cultura i ens hi interessem. Oferim casa nostra a tothom sense marcar diferències i convivim brodats fraternalment de diversitat. Tampoc caldria dir que la majoria de nosaltres tenim companys i amics, un munt, que pertanyen a altres cultures i, que entre nosaltres s'han esdevingut forts lligams d'amistat. Quin goig poder percebre que el més comú entre l'avui és construir famílies biculturals. I la veritat és que només de creuar-nos pel carrer ja ens saludem germanívolament. Les barreres socials hipotètiques que haurien de marcar el camí d'uns i dels altres no sabem ni què són, perquè la comunicació és enterament transparent. Perquè, és clar que els catalans no som delinqüents, ni drogoaddictes, ni lladres. No ens fan falta reixes ni presons. No protestem quasi mai, si no és per motiu altament justificat. I, per descomptat, no som gens conservadors amb les nostres tradicions i la nostra cultura. Som gent cívica segons les nostres lleis ètiques i a qui es comporta moralment diferent a elles l'etiquetem de foll.

Teòricament perfectíssims. Jo també ho crec. Ja seria hora que aprenguéssim a ser més pràctics. Racistes nosaltres? Potser un xic massa i tot.