En efecte: ser català et deixa baldat. De fet, d'un temps ençà, és francament esgotador. Si ets, posem per cas, suec, japonès o espanyol, ho ets i ja està. Vull dir que no has d'anar donant explicacions de per què ho ets o deixes de ser-ho, no t'has de justificar per haver nascut on has nascut ni per parlar la llengua que parles i tenir la cultura que tens. Deu ser fantàstic! El paradís terrenal. Quin relaxament, quina pau! Però si ets català perds bona part de la teva vida i de la teva energia explicant evidències i defensant obvietats. Energia que podries invertir en altres tasques més profitoses i menys frustrants.
El filòsof Xavier Rubert de Ventós, una de les ments més lúcides de casa nostra, ho expressava així en un article: "... el conflicte dels catalans amb Espanya ja és una qüestió d'higiene mental. Viure de manera continuada l'assetjament de l'estat és molt cansat i perjudica l'estat d'ànim dels catalans. La manca d'independència té un cost psicològic alt per als catalans". Bé, té un cost psicològic, polític, cultural, lingüístic, literari, educatiu, social, laboral, econòmic, empresarial, comercial, bancari, sanitari, esportiu... I sobretot té un cost en temps, és a dir, és una pèrdua de temps.
Al cap i a la fi, hem perdut més de trenta anys creient una gran mentida: que la transició havia estat modèlica i s'havia superat el franquisme i la seva allargada ombra. Hem malgastat un temps preciós creient o volent creure que l'Espanya de les autonomies no era en el fons un invent barroer per diluir les nacions com Catalunya o el País Basc.
El més divertit i patètic alhora ha estat que els únics que ens hem empassat això de "l'Espanya plural i el respecte a les cultures i llengües que la integren" hem estat nosaltres, els catalans (els bascs em sembla que no s'ho han cregut mai). No sóc gaire partidari de les estadístiques ni gens hàbil amb els càlculs, però només que recuperéssim les hores que hem perdut manifestant-nos, fent pedagogia en el desert de les espanyes i aprovant lleis que havien de ser tombades per diversos tribunals, disposaríem ara d'un cabal de temps considerable per fer front als reptes i les dificultats que viu el país.
El mateix Rubert de Ventós, en un altre article, afirmava que per obtenir la independència calia convèncer la gent que "es tracta d'una opció no només més justa, o més lògica, sinó també més rentable". Aleshores, concloïa, "la independència serà una pura evidència". Mireu si en deu ser, d'evident, que fins i tot Jordi Pujol se n'ha adonat.
