L'assumpte de les cares de Bélmez travessa la història o la historieta d'Espanya a la manera d'un ritornelo. Quan estem a punt de defallir, perquè ens ataca la idea que el relat de la nostra existència manca d'estructura, acudeixen en el nostre auxili les famoses cares, que es repeteixen com la tornada d'una cançó. La tornada és en un poema el que la classe mitjana en una societat: l'argamassa. Amb ell s'articulen les estrofes o els paràgrafs, entorn seu es nuclegen les idees, poques o moltes, d'un text que pretén ser poètic. La història d'Espanya és poc poètica, per això li va tan bé el tipus de tornada representat per les cares de Bélmez. Les he vist (en fotografia, és clar, em fa molta vergonya acostar-me a Bélmez), i fan la impressió de pertànyer a l'Espanya negra. Negres són les seves mirades, els seus cabells, les seves boques, el seu nas. Recorden una mica els protagonistes de Puerto Hurraco. Per això mateix constitueixen la tornada perfecte per recordar-nos qui som, d'on venim, i potser cap a on anem.
De moment, l'Ajuntament de Bélmez i la diputació de Jaén han decidit dedicar entorn d'un milió d'euros a aquestes cares negres de la negra història o historieta d'Espanya. Vol dir-se que hi han vist futur, el que significa que l'R+D+I els sembla a aquests responsables polítics pura enganyifa en comparació amb els beneficis que podria reportar l'esoterisme si s'hi inverteix amb intel·ligència. De moment han garantit la inversió. La intel·ligència ni hi és ni se l'espera. Un veí de la localitat deia en el telediari (perquè ha estat notícia de telediari) que amb aquests diners es podrien tapar molts "forats". I no es referia a forats metafòrics, sinó reals. Millora de les carreteres, per exemple. Però l'home ho deia amb timidesa perquè la seva resposta era una raresa. La majoria dels veïns estaven encantats perquè les cares, una vegada convertida la casa en la qual s'apareixen en museu, podria atreure el turisme. Som un país fascinat amb el turisme, no sortim d'aquí. El dolent és que el tipus de turisme que ens agrada és l'aficionat a allò pintoresc, el que ens obliga a ser, sense interrupció, un poble pintoresc. En una d'aquestes, em poso la boina i viatjo a Bélmez.
