Anar a la universitat sense saber llegir

El Departament d’Educació, sempre amb bona vista i criteri, ha decidit eliminar les lectures obligatòries de català i castellà a la selectivitat. Clar, com que els estudiants van sobrats d’hàbit i comprensió lectora, se’n pot prescindir. Tant és si l’últim llibre que van llegir va ser On és en Wally?, el zoo d’en Pitus, La penya dels Tigres o el Manolito Gafotas que els van endossar nou de trinca per la Primera Comunió.

El primer informe PISA postpandèmia ja va fer un toc d’atenció, evidenciant que Catalunya se situava a la cua d’Espanya en les tres competències avaluades (vam fer ple, que ja és dir): comprensió lectora, matemàtiques i ciències. I és que en només una dècada, l’alumnat català ha perdut gairebé dos cursos en comprensió lectora, un curs en matemàtiques i gairebé un de sencer en ciències. Un estudiant que al setembre començarà 1r d’ESO, per exemple, s’hauria de tornar a matricular a 5è de Primària per a entendre què llegeix i a 6è per a saber què és un romboide. Però mira, que no llegeixin. Ni sumin, ni divideixin, ni es trenquin el cap intentant esbrinar a quina hora es creuaran un tren que surt d’aquí i un altre d’allà si ningú ha robat el coure. I ja de pas, això d’aprendre a escriure com Déu mana sense faltes d’ortografia ni accents mirant a la Meca, millor també aparquem-ho, que això d’escriure bé ja només és per quatre folklòrics. I la filera de rius que recitàvem a ritme de «Miño, Duero, Tajo, Guadiana, Guadalquivir, Segura, Xúquer, Túria, Ebre, Llobregat...» de què serveixen, en temps de Google Maps.

Els professors, però, no veuen clar que les lectures obligatòries s’hagin esfumat dels exàmens de selectivitat. I és que si abans els alumnes havien de llegir -encara que fos en diagonal- quatre llibres (dos de català i dos de castellà) per a les PAU, ara ja no ho hauran ni de dissimular. I fer-ho o no, perquè resulta que sí que hauran de llegit a Batxillerat tot i no haver-hi una llista tancada de títols, dependrà més de la motivació que els puguin injectar els docents (sabent que no serà matèria d’examen, ja sabem com acabarà).

I mentre ja no exigim als alumnes que entenguin què llegeixen per a entrar a la universitat, deixem que la intel·ligència artificial els segueixi fent els treballs, no fos cas que s’haguessin d’embrutar les mans traient la pols a les enciclopèdies del traster. Aviat ja no sabrem diferenciar què és real de què és obra d’aquesta nebulosa que sembla estar a tot arreu, però a qui li importarà, si la generació que ha de governar el futur prefereix viure amb els ulls embenats.

Subscriu-te per seguir llegint