Abans de les eleccions el blat ja era al sac del PP i ben lligat. El resultat final té molt de déjà vu, de fotocòpia de les enquestes. Cap expectativa electoral ha fallat, ja que totes apuntaven la victòria esclafant del PP. Es recull el que s´ha sembrat i la nau del PSOE, pilotada pel pitjor president que ha tingut Espanya, en Rodríguez Zapatero, s´ha enfonsat en xocar amb l´escull del PP que ha contemplat la gran tempesta provocada per la crisi des de l´oposició. La crisi va tallant caps de presidents i aquí per procediment democràtic ha enviat a ZP a Lleó i ha fet entrar en Rajoy a La Moncloa. La gran noticia tanmateix és la confiança feta pels ciutadans catalans a CiU, que ha obtingut el millor resultat en unes generals igual que succeí en les municipals. CiU ha perdut la por, el complex d´inferioritat que l´embargava davant el poder hegemònic del PSC i amb un gran sentit oportunista ha aprofitat la feblesa del PSC que pateix revoltes internes des que han perdut un tros cabdal de poder polític: les diputacions, la Generalitat i grans ciutats com la de Barcelona i Girona i la tensió interna que històricament han resolt bé perquè
tenien càrrecs importants ara tindran més dificultats per solucionar-la. Endebades la Carme Chacón recitava insistentment la consigna «retallades, retallades» i amb la mà feia un gest tallant com si escorxés un conill, aquest missatge no quallava gens, ja que ella no podia amagar que qui ha congelat les pensions als jubilats i ha escurçat el sou dels funcionaris és el seu partit, el PSC-PSOE, la prova és que la gent l´ha castigat: el PSC ha passat de 25 a 14 diputats, una derrota humiliant. Aquesta mateixa actitud també era utilitzada pel candidat Rubalcaba i no conscients que no eren creïbles, ja que ells essent el govern si disposaven de grans receptes per apartar la crisi era un deure moral haver-les aplicat i no prometre-les en període electoral. El lema de campanya del PSOE «Pelea por lo que quieres» que semblava tret d´un manual d´autoajuda, em temo que esdevindrà el que li espera a Rajoy en el carrer. La venjança és un plat que se serveix fred, i el PSOE, IU, els sindicats i el moviment dels indignats del 15M no li posaran les coses fàcils. A cada retallada, a cada pujada de l´IVA i de la gasolina, tancades en
espais públics i manifestacions. L´agitació popular obrirà molts informatius de televisió. M´agradaria equivocar-me i que aquesta intuïció no es materialitzés.
