Cartes

M. Lluïsa ferrer i Martínez. presidenta astrid21.

El divendres 25 de novembre a la Sala Simfònica de l'Auditori, Inma Shara, brillant directora d'orquestres internacionals, dirigia la Jove orquestra de les Comarques Gironines. Amb aquest concert es donava als joves músics l'oportunitat de mostrar el seu talent davant d'aquesta gran directora. Un magnífic repertori d'obres de Mozart, acabant amb la sorpresa de la interpretació d'una sardana de l'autor Josep Cassú. Aquest concert promogut per l'empresa Metalquimia en motiu del seus 40 anys dins el món industrial gironí, va omplir la sala, que va gaudir plenament d'aquesta experiència de joves músics dirigits per aquesta directora. Per damunt de tot, la gran sensibilitat de la família Lagares, que a més d'organitzar aquest concert, col·laborava amb la Fundació Astrid 21 en ajuda als nostres programes.El meu agraïment en nom del col·lectiu que represento.

Heu de vigilar!

m. pilar armans i planells. girona.

A la Plaça Independència, a la cantonada entre el quiosc i els lavabos d'homes, hi ha uns panots aixecats des que varen desmuntar les paradetes de Fires, vaja, quasi un mes.

Cada dia que hi passàvem jo li deia al meu marit, algú caurà i es farà mal. Doncs bé, dilluns, a poc més de les tres de la tarda, així que vaig dir bona tarda al noi del quiosc, en dos segons vaig ser a terra. No m'he trencat res, però la patacada sí que la tinc, sort d'una carpeta que portava, ella sí que en va sortir mal parada.

No vaig caure per un sol panot o rajol o com li vulgueu dir que estava aixecat, és que a primera vista diria que ni ha més d'un metre de trencats.

Era el mateix dia que l'Ajuntament ja instal·lava les paradetes de Nadal. Crec que abans de tornar a llogar un espai caldria que es comprovés que no hi ha cap desperfecte o donar un cop d'ull per veure com ho han deixat els altres llogaters.

Penseu que hi passeja molta gent, van a comprar el diari, van al lavabo, o senzillament creuen la plaça, per allà on poden, també s'ha de dir.

Per acabar, vigileu al passar per aquest lloc de la plaça, per evitar ensopegades i caigudes ara que hi haurà les parades de Nadal i hi passejarà més gent, fins que l'Ajuntament es decideixi a arreglar els desperfectes.

20-N qui guanya?

Salvador Jover. Garrigoles - Les

Olives.

Miro els resultats del passat 20-N i veig que el primer partit guanyador és l'abstenció. Uns 10 milions de persones més que les xifres rècord del PP, no es varen mobilitzar. Als polítics no els importa aquest muntatge, que en diuen democràcia ?representativa. Hi sumes els vots en blanc, els nuls, el partit dels escons en blanc i ja són més d'11 milions. Caldria preguntar-se per què la gent no va a votar? Potser ?perquè volen una llei electoral amb llistes obertes, trans?parència a l'hora del finançament dels partits, etc.

Vots del PP i PSOE sumats no fan ni 17 milions, la meitat del cens electoral. Ells dos, sumats, no arriben ni al 50%. El mateix passa a casa nostra amb CiU i PP -les dues dretes que tenim- que no arriben al 50% del cens. Ens poden fer passar per ?l'adreçador quan ni s'arriba a un terç del cens? Només els importa que anem a votar cada quatre anys, encara que no s'arribi al 20% del cens, sortirien els mateixos i amb els mateixos sous... és la seva austeritat.

I si mireu dades del Senat, els vots en blanc i els nuls superen el milió de vots. Calculeu el sou, viatges, hotels, etc. de cada senador pels quatre anys i la seva gran ?feina i veureu quin gran cost que té!! Per això sí que no hi ha retallades... La legitimitat ?legal és èticament possible avui en dia, amb la que està caient?

Realment el clima de confiança cap a ells és nul; la majoria, perquè ja veiem com es passen la pilota els uns als altres -tant a ?Espanya com a Catalunya. La minoria, ?perquè pensen que canviaran alguna cosa, quan ja sabem que no canviaran res de les normes establertes, ja que les regles del joc els impedeix qualsevol canvi... i menys, ?d'aquesta manera. Les administracions més petites, diputacions, ajuntaments, consells comarcals, segueixen el mateix model ?partidista de repartir-se el pastís.

Per això molta gent està indignada, a ?l'atur, sous precaris, passant gana... i fa de l'abstenció, vot nul, o en blanc, protesta ?activa. No es pot seguir el joc. I no surt a la llum pública la llista dels veritables culpables de la crisi.